35 anys del primer títol europeu del Dream Team, la Recopa d’Europa

El 10 de maig de 1989, el Barça va guanyar a Berna (Suïssa) la tercera Recopa d’Europa després de superar la Sampdoria per 2-0 amb gols de Salinas i López Rekarte. Va ser el primer trofeu de Johan Cruyff a la banqueta blaugrana i l’inici de l’èxit del “Dream Team”. Una temporada que començava amb una afició encara marcada pel record de la desfeta de Sevilla i una remodelació profunda a la plantilla. José Ramón Alexanco i Eusebio Sacristán expliquen a l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona com ho van viure des de dins.

Primer entrenament de la pretemporada 1988-89 del FC Barcelona: Johan Cruyff exposa als seus futbolistes com vol que jugui el seu equip i Eusebio no pot estar més content: “vaig caure a terra... Era precisament com volia jugar! Jugar en rombe amb quatre migcampistes”. Alexanco recorda que “havíem passat una època força dolenta”. Sacristán va aterrar aquell estiu a Barcelona: “vaig venir procedent de l’Atlètic de Madrid i, a l’arribar, notava que l’afició estava tocada. Els que arribàvem, ho fèiem amb la il·lusió de ser campions. Mica en mica s’adonaven de que s’ho passaven bé veient-nos jugar”. Després d’uns anys amb més decepcions que alegries, aquell joc fresc i combatiu feia les delícies del Camp Nou i del món del futbol. Una revolució que va recollir fruits a la competició europea.

La Recopa d’Europa era el torneig on exorcitzar els fantasmes de Sevilla, com destacava l’aleshores capità Alexanco, a la prèvia de la final: “Encara recordo els ulls, plorosos, de molts nens tornant de Sevilla. Això no passarà aquí, no ha de passar; aquí guanyarem i el viatge de tornada serà el més feliç dels últims deu anys". Les idees de l’holandés també calaven entre els jugadors: “Escoltar a Cruyff ens feia sentir tranquils, a les finals sempre transmetia calma i seguretat” – explica Sacristán.

Un cop sobre la gespa de l’ara extint Estadi Wankdorf, Julio Salinas amb un gol creuat amb el cap, i López Rekarte amb un contracop letal van aconseguir que el Barça sentenciés la final amb convicció. El capità Alexanco recorda com “oferir la Recopa a l’aficionat i soci va ser una gran alegria”. Eusebio sap que “en aquell moment els barcelonins es van començar a il·lusionar. Ja al 92 van paralitzar la ciutat. [...] A tots ens ha quedat marcada la Champions, però també li donem valor a un grup de nois joves que vam guanyar una competició europea només arribar al Club”.