Juan Romero i Carles Rexach s’asseuen al pòdcast ‘Leyendas Barça al Micrófono’ per compartir les seves vivències vestint la samarreta del Barça, la decisió que els va moure a marxar del Club i una reflexió sobre si creuen que el futbol ha estat una assignatura pendent a la seva vida. La conversa amb el president de l’Agrupació Juan M. Asensi ja es troba a Spotify i YouTube.

Juan Romero Martínez (21/02/1980, Terrassa) va complir el seu somni de jugar al FC Barcelona durant quatre temporades. Va començar a l’Aleví B i el segon any va pujar a l’Aleví A. La tercera temporada va estar a l’infantil C i va ser el capità. A l’inici del quart any, va decidir marxar del Club, perquè no entenia la decisió de no formar part de la plantilla de l’Infantil A.

Carles Rexach Itoiz (04/07/1979, Barcelona), fill de Carles Rexach, va arribar al Barça el 1991 i va estar-hi dos anys. En marxar del Club va decidir canviar d’esport i començar a jugar a tennis perquè volia sentir-se més tranquil i evitar les comparacions amb el seu pare.

La pressió d’estar al Barça

Romero estava complint el somni de tota la vida i explica que era tanta la il·lusió de poder jugar al Barça que sí que va sentir la pressió de representar el Club des de ben petit. “Recordo pensar: som el Barça, i no podem perdre,” comenta en recordar uns quarts de final del Campionat de Catalunya en què van quedar eliminats contra la Damm als penals.

Reflexió sobre l’etapa futbolística

 “La meva etapa futbolística al Barça em va aportar disciplina i treball en equip,” explica Rexach, que va deixar el futbol pel tennis per desmarcar-se del nom del seu pare i estar més tranquil. Tot i això, confessa que sempre li ha agradat més el futbol que el tennis.

El Barça és diferent a tots els clubs. Tant Romero com Rexach coincideixen que dins del Barça ja hi ha una exigència i una responsabilitat, però sempre tenint present que no deixen de ser nens. “Vaig gaudir molt del futbol, del joc, amb companys que sabien jugar,” explica Romero, a la qual cosa Rexach afegeix: “Des de casa no se’m transmetia aquesta pressió”.

Deixar el Barça

Romero va deixar el Barça quan estava a la seva quarta temporada i en el moment que esperava passar a l’Infantil A. No va ser així, i el fet d’haver de jugar a l’infantil C “no ho vaig portar bé. El Lobo, que era l’entrenador em va intentar convèncer i em va fer capità de l’equip, però no em vaig veure per seguir.” En marxar va anar al Sant Gabriel: "el destí va fer que ens enfrontéssim al Barça als quarts de final del campionat de Catalunya. Vam guanyar i vaig marcar.”

Rexach estava compaginant el futbol amb el tennis, fins que ja no va poder fer-ho més i va haver d’escollir. “El meu pare va ser l’única persona que em va dir que fes el que volgués.” Tot el seu entorn jugava a tennis i finalment s’hi va decantar. Quan feia mig any que jugava a tennis, es va adonar que li agradava més el futbol: “Vaig estar quatre mesos entrenant amb l’equip del Romero. Va acabar l’any i vaig decidir anar a totes pel tennis.”

De futbolista a entrenador

Romero va deixar el futbol molt aviat. Fora del Barça li va costar molt adaptar el seu futbol més tècnic a la realitat de Tercera Divisió, on tot era molt físic. “Tenia 21 anys, i vaig pensar: ja que no puc jugar al futbol que a mi m’agradaria, a veure si com a entrenador podem fer que es jugui al futbol que vull."

El futbol, una assignatura pendent?

Rexach i Romero estan d’acord que van gaudir molt de la seva etapa com a futbolistes. “Somiava a jugar al Barça, vaig treballar molt i ho vaig aconseguir. Em quedo amb el fet de poder dir que he vestit aquesta samarreta,” comenta Romero.

“Ara vinc a gaudir dels companys que he tingut sempre. Juguem partits, entrenem, estem en forma. El futbol és el que més m’agrada. Hi ha molt bon ambient aquí a l’Agrupació.”, explica Rexach.

Més notícies aquí