fcb.portal.reset.password

Juan Antonio Pizzi celebrant el cinquè i definitiu gol que va tancar la remuntada contra l’Atlètic de Madrid

¡Pizzi, Pizzi, Pizzi! ¡Che, qué bueno que viniste, qué bueno que llegaste! ¡Pizzi, Pizzi! Qué bueno que llesgaste! ¡Pizzi, Pizzi! ¡Sos macanudo! Pizzi, viejo...”. Aquesta narració de Joaquim Maria Puyal és història viva de la ràdio esportiva del nostre país i la banda sonora d'una de les remuntades més vibrants de la història del Barça. Es tractava de la tornada dels quarts de final de la Copa del Rey de la temporada 96/97 contra l'equip matalasser. La vigília de l'Atlètic de Madrid - Barça de Champions, recordem aquell partit. 

El Barça rebia l’Atlètic de Madrid al Camp Nou en la tornada dels quarts de final de la Copa del Rei. Era el dimecres 12 de març de 1997. Després d’un empat a dos a l’anada, els blaugranes afrontaven el partit amb un cert avantatge. De seguida es va veure que el matx no seria plàcid pels culers, ja que als 8 minuts Pantic va avançar l'Atlètic de Madrid. Abans de la mitja part, el davanter iugoslau es va encarregar de fer pujar dos gols més al marcador, el primer amb un xut llunyà ajustat al primer pal que va sorprendre Víctor Baia i el segon de penal. L’eliminatòria semblava sentenciada.

Bobby Robson va haver de reaccionar. L’entrenador va renunciar al tradicional esquema defensiu i posar tota la carn a la graella. Pizzi i Stoichkov van entrar per Blanc i Popescu, dos jugadors ofensius per dos de defensius, abans del descans. El Barça va recollir els fruits al iniciar-se el segon temps amb dos gols de Ronaldo en cinc minuts. Instants després, mentre l'estadi encara celebrava la diana, un error de Víctor Baia en un servei senzill va culminar en el quart gol de Pantic.

Un nou gerro d’aigua freda que va fer emmudir l’estadi. No obstant això, el Barça i el Camp Nou no estaven disposats a rendir-se. Quan Figo va anotar el 3 – 4 amb una volea des de la frontal de l’àrea el miracle va deixar de ser-ho. Ronaldo va empatar amb un xut creuat a assistència de De la Peña. L'associació creativa entre Lo Pelat i Pep Guardiola al mig del camp va ser clau en l'explosió ofensiva viscuda a la segona part. Amb 18 minuts per davant, l’Atlético quedava KO i la victòria ja no semblava una quimera.

Els següents minuts van ser un assetjament constant dels blaugranes a la porteria rival. En una d’aquestes envestides va arribar el gol del deliri. Centrada a l’olla de Guardiola i, després d’un parell de rebutjos, la pilota arriba al peu providencial de Pizzi que envia la pilota al fons de la xarxa. L’estadi va esclatar en una eufòria delirant. D'aquesta manera, el Barça va segellar el passaport a les semifinals d'una Copa del Rei que acabaria a les vitrines del Camp Nou. 


Tornar a dalt