fcb.portal.reset.password

Pichi Alonso celebrant el tercer gol que empatava l'eliminatòria contra el Göteborg

Sovint es parla de les nits màgiques al Camp Nou. Grans remuntades en partits que semblaven impossible de guanyar, vetllades en què milers de gols fan vibrar l'estadi a l'uníson i porten l'equip en volandes. Una d'aquestes nits es va viure el 16 d'abril de 1986. El Barça rebia a casa al Göteborg després de perdre 0-3 en l'anada de les semifinals de la Copa d'Europa. L'escenari difícilment podia ser més desfavorable. Però aquell partit va tenir un heroi inesperat: Ángel "Pichi" Alonso.

De fet el davanter castellonenc no havia de disputar aquell partit. L'entrenador, Terry Venables, no l'estava utilitzant de titular i el va introduir a l'onze inicial per la lesió d'Steve Archibald. Alonso reconeix que tot i que de portes en fora es venia la confiança en la victòria, el vestuari no ho tenia tan clar "no teníem un plan per a passar l'eliminatoria. Vam sortir a jugar, res més".

Aviat la sort es va posar del bàndol del Barça quan Pichi va aconseguir obrir el marcador en el minut 9. A partir d'aleshores, lluny de quedar-se al darrera, el Göteborg va sortir a l'atac combinant ràpid i amb les idees clares. Urruti va haver de multiplicar-se per a aturar les múltiples ocasions dels suecs. Inclús els pals, amb que van topar els davanters visitants en dues ocasions, es van aliar amb el conjunt blaugrana. Alonso he té clar: "de 10 partits així en perdem 9 i passem en un, va ser aquell". Amb aquest marcador es va arribar al descans. "No era mal resultat, però havíem de marcar abans dels 15 minuts de la segona part" recorda el davanter.

La millor part del "show" d'Alonso encara havia d'arribar. Segons el propi Pichi el punt d'inflexió del partit arribaria amb la segona diana: "l'ambient al Camp Nou havia decaigut perquè no estàvem frescos ni generàvem ocasions". No obstant això, al minut 63 el davanter va escurçar la diferència a un gol i l'estadi va embogir "amb el segon (gol) tant jugadors como afició vam creure que era possible". 

Fruit d'aquest ambient, set minuts després, arriba l'acció decisiva: 

Carrasco guanya l’esquena al defensa per banda esquerra, arriba a línia de fons amaga dues vegades i centra al segon pal amb cama dreta. Allà espera Alonso, que després de l’error del defensa a l’hora de rebutjar la pilota, remata creuat amb el cap fent picar la pilota al terra i superant el porter per dalt. 

"És molt difícil explicar amb paraules el que vaig sentir, em vaig tornar boig" explica Alonso entre rialles, "inclús vaig fer la tombarella, cosa que no havia fet mai". L'excitació dels jugadors era absoluta: "teníem la sensació d'haver fet un miracle", recorda Alonso que inclús va haver de ser substituit perquè "estava tan emocionat que vaig demanar el canvi perquè no podía respirar".

Però encara quedava molt partit per endavant. El marcador no es va moure i es va arribar a una pròrroga en que cap equip va anotar, enmig d'un ambient enrarit pels nervis i la consciència que qualsevol error podia ser fatal. Arriben els penals i se succeixen els encerts i errors de totes dues bandes fins arribar a la mort súbita. "Quan el Carrasco fallava sembla que, després de fer el més difícil, tot s’acabava", recorda el de Benicarlo que no obstant afegeix "afortunadament l'Urruti va estar molt encertat". Quan arriba el sisè penal, el suec Mordt envia una pilota als núvols i acte seguit Víctor aconsegueix el gol que portava el Barça a la segona final de la Copa d’Europa en la seva història: "Ens vam tornar bojos. Ara sembla normal guanyar-ho tot, però aleshores no n’havíem guanyat cap, podíem ser els primers" rememora Alonso. 

L'ombra d'aquella nit és allargada i roman a la memòria col·lectiva del barcelonisme. Pichi Alonso ho confirma "encara trobo gent que m'explica que aquell dia era a l'estadi amb el seu pare" i entre rialles afegeix "tinc la sensació que només he marcat aquests tres gols en tota la meva vida". Bromes a banda, el de Benicarló és conscient que la seva actuació està dins el selecte club de les nits màgiques "he tingut la sort d'haver protagonitzat un partit que tothom recorda. Hi ha jugadors que han jugat més que jo i no tenen la seva nit". 

Titular

L'entrenador, Terry Venables, no l'estava utilitzant de titular i el va introduir a l'onze inicial per la lesió d'Steve Archibald.


Tornar a dalt