fcb.portal.reset.password

L'exjugador del Barça, Ángel Cuellar, és actualment entrenador del Cerceda, equip que milita en la tercera divisió gallega.

Ángel Manuel Cuéllar Llanos (Villafranca de los Barros, Extremadura, 1972) es forma futbolísticament al Betis. Davanter tècnic i ràpid, despunta definitivament amb els verd-i-blancs la temporada 94-95 en què amb només 22 anys es converteix en el màxim golejador i revelació de l'equip. La temporada següent, Cuéllar aterra a Barcelona de la mà de Johan Cruyff. En dues temporades guanyaria una Copa del Rei, una Recopa i una Supercopa. Una greu lesió al genoll i la mala relació amb Robson i Van Gaal el van allunyar del Camp Nou. A pocs dies de la visita del Barça a Sevilla, parlem amb l'entrenador sobre el seu pas pel Camp Nou i els seus nous reptes professionals. 

L’any 95, després de despuntar amb el Betis, esperaves que el Barça et fitxés? Com et vas sentir quan vas rebre la notícia?

Em va sorprendre. Hi havia rumors sobre el tema, però no els hi donava importància. Era molt jove i no tenia en ment donar el salt a un equip tan important. Però després d’acabar la temporada i anant a la boda d’un amic vaig rebre la trucada. Aleshores vaig veure que l’opció era propera. Òbviament vaig sentir molta il·lusió al veure que anava a fitxar per un club tan gran.

Però just al primer partit amb el Barça et vas lesionar el genoll, imagino que van ser uns mesos complicats.

Complicats sí, però també vaig ser molt positiu i vaig saber treure altres coses d’aquella experiència. Des de la distància ho veig d’una altra manera. Després em vaig recuperar bé, vaig jugar i marcar alguns gols. A l’any següent se’n va anar en Johan, va arribar un altre entrenador i van passar altres coses. Després va venir en Van Gaal que tampoc em volia i vaig optar per marxar. Potser va ser un error, però a la vida s’han de prendre decisions. Em sento molt afortunat per haver format part d’aquest club i haver compartit vestuari amb jugadors tan grans i humils, fet que els fa més grans.

De tots els jugadors amb qui vas compartir vestuari a Barcelona, a quin destacaries per la seva qualitat?

Per la seva qualitat a Ronaldo, sense cap mena de dubte. El seu primer any va ser una cosa increïble. Era un jugador espectacular, ens donava mil voltes, tenia un talent natural.

Què vas sentir, com a bètic, al veure que jugaries la final de la Copa contra el teu equip de tota la vida la temporada 96-97?

Va ser una sensació una mica estranya, la veritat. No feia massa que m’havia anat del Betis i a l’altra banda la majoria de jugadors havien estat companys meus. No obstant això, t’ho prens amb normalitat. Vaig celebrar i aixecar el títol com un més.

Amb el pas dels anys, com valores la teva experiència al Barça?

Amb una grandíssima gratitud i un molt bon record. Hi ha grans jugadors que s’han merescut estar al Barça i no ho han fet. Jo sóc dels que veu el got mig ple, també podria no haver passat. És cert que ara canviaria la decisió d’haver marxat del Barça. Va ser equivocada i precipitada pels problemes amb l’entrenador. No obstant això, el record és d’afecte cap als jugadors i el vestuari, però també amb un club i una ciutat que em va rebre i sempre em va tractar molt bé.

Què ha estat de la vida d’Àngel Cuéllar des de que va penjar les botes?

En tot moment he seguit vinculat al futbol. He organitzat vàries edicions del meu campus esportiu i actualment entreno el Cerceda, equip de la tercera divisió gallega. Ara mateix ens juguem la primera posició i l’ascens.

Com encares aquesta etapa professional?

Amb una il·lusió i una motivació màxima. Som un equip important a Galícia, en els últims deu anys hem estat a vuit fases d’ascens i, tot tenir un pressupost menor, hem aconseguit donar continuïtat al projecte. Ara només queda rematar l’any.

Què intentes extreure de cada entrenador que has tingut?

No m’assemblo massa a cap. Sempre he tingut més clar el que no he volgut ser, en què em vull convertir ho vaig descobrint amb el temps. Sempre intento treure el màxim partit dels meus equips, tenir una idea clara, una identitat. Gestionar bé el grup també és una faceta fonamental.

Tot i així, hi ha cap entrenador que t’hagi marcat especialment?

Johan Cruyff és una persona que ha impactat a qualsevol que hagi entrenat amb ell. Va ser un home que va innovar. Els que vam tenir la sort d’estar amb ell vam poder compartir aquest abans i després que va marcar a la història del futbol.

Com a futbolista vas arribar al màxim nivell, a què aspires com a entrenador?

Al mateix. En tot allò que em proposo intento arribar al màxim nivell. També sóc prudent, sé que queda molt camí per fer. Vaig donant passes curtes però fermes, en aquesta professió s’han de complir etapes. Com he dit, en allò que em proposo intento ser el millor. Després les coses van com van, però poso tota l’empenta, ganes i formació per aconseguir-ho.

Quina relació mantens actualment amb l’Agrupació?

Fa uns anys vaig poder col·laborar en diferents partits. Recordo que vam jugar a El Cairo i a Dubai, quan tenia més temps. Ara, a causa dels ritmes de partits i entrenaments que porto m’és impossible. Sempre vaig rebre un tracte excel·lent i saben que si estic disponible poden comptar amb mi.


Tornar a dalt