fcb.portal.reset.password

Instantània de Cruyff en el moment d'anotar el seu primer gol com a jugador del Barça

El 28 d’octubre de 1973 és un dia que ha passat a la història del barcelonisme. Aquella tarda de diumenge el Camp Nou es preparava per rebre la visita del Granada. L’expectació i el ple a les graderies del coliseu blaugrana poc tenien a veure amb el matx contra l’humil conjunt andalús. El 28 d’octubre de 1973 a les cinc de la tarda es va vestir amb la samarreta blaugrana, va recórrer el túnel de vestidors i saltar a la gespa de l’estadi l’home que canviaria el destí del club: Johan Cruyff.

L’astre holandès portava ja mesos a Barcelona. El seu traspàs es va tancar el 13 d’agost del mateix any, per la quantitat rècord de 120 milions de pessetes, però uns problemes burocràtics van retardar el seu debut. A la seva esquena, Cruyff carregava amb un historial que l’acreditava com el millor jugador del seu temps: sis lligues holandeses guanyades de forma consecutiva, tres Copes d’Europa i una Pilota d’Or amb l’Ajax. La notícia que Cruyff per fi vestiria de blaugrana va animar l’afició a omplir l’estadi aquella tarda. Una afició decebuda amb l’equip, després d’un inici de temporada nefast. Cruyff obria un bri d’esperança en aquell horitzó gris.

A un home especial com l’holandès ha de marcar-lo un altre home que tingui també característiques especials. I aquest home no el tenim” afirmava de manera premonitòria el preparador físic del Granada en declaracions prèvies al partit. El cert és que aquell equip era conegut per la duresa física dels seus centrals sud-americans, homes com l’argentí Aguirre Sánchez “El Negro” o l’uruguaià Montero Castillo “El Mudo”.

No és d’estranyar que els andalusos saltessin al terreny de joc amb un plantejament molt defensiu. I els hi va funcionar durant gairebé tota la primera part. El primer temps va ser travat, sense massa ocasions i amb molt contacte físic. Pel bàndol blaugrana, la davantera semblava que no tenia prou química. No obstant això, a dos minuts del descans una jugada de Cruyff per la banda va acabar amb una centrada a l’interior de l’àrea que Marcial va empènyer a la xarxa després d’un mal rebuig del porter. La diana va permetre calmar els ànims d’equip i afició.

Als cinc minuts de la represa, l’holandès anotaria el primer dels 47 gols que va firmar com a blaugrana després d’enviar al fons de la xarxa una passada de Marcial que l’havia deixat lliure de marca a l’interior de l’àrea. Només vuit minuts després Sotil anotava el gol de la tranquil·litat. Però el millor encara havia d’arribar i només podia tenir un protagonista. L’holandès xuta des de l’exterior de l’àrea amb cama dreta, la pilota rebota contra l’esquena d’un defensa i, abans que toqui el terra, l’engalta de voleia amb la cama esquerra amb un potent xut que entra per l’escaire rival.

Aquella va ser la primera tarda de glòria. Una vesprada que resumeix la temporada 73-74: va començar en decepció i va acabar en èxtasi. Cruyff va agafar l’equip al pou, amb només dues victòries en set jornades i dos punts per damunt del cuer. L’equip, a més, ja havia estat eliminat de la Copa de la UEFA pel Niça. Mesos més tard, la temporada acabaria amb la celebració de la primera lliga en 14 temporades al Molinón i, jornades abans, l’inesborrable 0-5 al Santiago Bernabéu. Prometedora arribada al club d'un home que canviaria dues vegades, primer com a jugador i després com a entrenador, la història del FC Barcelona

Tornar a dalt