fcb.portal.reset.password

El Clàssic del 2 a 6 al Bernabéu, el súmum de la felicitat blaugrana segons Bernat Soler.

El Clàssic s'ha convertit en un dels principals esdeveniments esportius d'arreu del món, tal com ho demostren les xifres a tots nivells. El programa "Seguim en Joc", que s'estrenarà aquest diumenge 3 d'abril a Barça TV, ha parlat amb exjugadors del FC Barcelona de diferents èpoques. Tots ell coincideixen en asseguar que l'enfrontament entre Barça i Madrid és completament diferent a la resta de partits. Per a l'exdefensa del Barça Gica Popescu, "en el món del futbol, hi ha tots els partits, i hi ha el Clàssic". Coincideix amb aquest punt Belletti, al Barça del 2004 al 2008: "aquell dia tot és diferent, la concentració, l'estadi i l'afició".

Dels 3 clàssics que va jugar Edmílson, jugador blaugrana del 2004 al 2008, el brasiler té un record molt especial pel que l'equip va guanyar al Bernabéu el 2005, i en què Ronaldinho, que va marcar dos gols, en va sortir ovacionat. "El sentiment que vaig viure en aquell partit - confessa Edmílson- no l'he viscut mai més amb cap altre equip".

El Bernabéu ha estat l'escenari de grans gestes blaugranes. L'autor del El Clàssic. Barça-Madrid (1902-2012) es queda amb el 2-6 de la primera Lliga de l'era Guardiola. El periodista Bernat Soler està convençut que "va ser un cop d'efecte com mai s'ha vist en el món del futbol". Messi hi va explosionar com a fals 9, es va veure una combinació perfecte entre Iniesta, Busquets i Xavi. Penetracions per la banda d'Eto'o i Henry, Piqué marcant l'últim gol i ensenyant la samarreta... Soler ho té clar: "Aquests ingredients van convertir aquell partit en el súmum de la felicitat blaugrana".

Bernat Soler també recorda de manera especial el clàssic que la temporada 84-85 va obrir la lliga, també al Bernabéu. Un partit sense càmeres de televisió, per prohibició del Real Madrid, i on l'esquadra blaugrana entrenada per Terry Venables va derrotar els blancs per 0-3. Un presagi del que passaria al final de la competició, guanyada pel Barça. Un dels protagonistes va ser Víctor Muñoz. "Es va veure que la nostra manera de jugar era de molta pressió, i vam sorprendre el Real Madrid", assegura l'exjugador.

Segurament el primer dels grans clàssics que forma part de l'imaginari del barcelonisme, i també jugat al Bernabéu, és el 0-5 del febrer del 1974. El porter titular de la temporada, Salvador Sadurní, tenia molèsties al colze i no va poder jugar. El segon, Pere Valentí Mora va afrontar el repte "amb respecte i fins i tot amb una mica de por". "Miro aquell equip - afegeix el directiu de l'ABJ- i penso que no té res a envejar als equips del Barça dels últims anys".

 

 

 


Tornar a dalt