Kubala va deixar una empremta inesborrable a l'Agrupació Barça Jugadors. FCB Arxiu

Quanta emotivitat en la projecció d’aquest dilluns de la pel·lícula sobre tres grans futbolistes del nostre Club. Kocsis, Kubala i Czibor. I darrere d’aquests esportistes, tres grans persones que al llarg de 90 minuts el director Tibor Kocsis ens descobreix, a partir de familiars, amics i antics companys de vestidor. Les més de 300 persones que omplíem l’Auditori 1899 vam poder-nos introduir, per una estona, en la pell d’aquests tres grans futbolistes que van arribar al Barça perquè a la seva terra no hi podien viure.

Vivim una època en què el present és el titular i ens és molt complicat trobar uns minuts per girar la mirada enrere. Per això és d’agrair l’aparició de pel·lícules com “Hongaresos pel Barça”, una revisió d’una part del passat del Barça, que ens permet descobrir com de diferent era el món del futbol de fa 50 anys. I també com els valors damunt dels quals descansa la filosofia del Club no són, ni molt menys nous: equip, solidaritat, companyonia. Valors que Czibor, Koscis i Kubala i tots els companys de la seva quinta van viure.

Quan a l’hora del patit jugàvem a futbol, tots la volíem tocar com Kubala. Amb 13 anys, vaig tenir la sort de conèixe’l, i em va impressionar. 40 anys després vaig arribar a la presidència de l’Agrupació Barça Jugadors, que ell havia dirigit durant 9 anys. I on havia deixat una empremta que encara dura - i espero que per molts anys- basada en la vocació d’ajudar als altres, a aquells companys que per diferents motius no ho passen bé. La llavor d’un hongarès del Barça.