fcb.portal.reset.password

Quini va fer el gol 3000 a la Lliga pel Barça el 24 de gener de 1984, davant el Castelló. | FCB / ARXIU

Aquest dimarts, 24 de gener, fa 35 anys que el davanter asturià Quini va marcar el gol número 3000 de la Lliga, en un partit contra el Castelló al Camp Nou (4-3). Enrique Castro va jugar al Barça entre el 1980 i el 1984, és un dels màxims golejadors del futbol espanyol, i és soci de l’Agrupació Barça Jugadors (ABJ).

Malgrat l’històric cop de cap de Quini que anotaria el gol definitiu de la victòria, l’aleshores tècnic Udo Lattek va declarar que volia oblidar el partit “al més aviat possible”. I és que una sèrie d’errades de l’equip blaugrana van portar el Castelló a estar a punt d’empatar-lo. Així, quan va sentir-se el xiulet de final de partit, el gol de l’asturià va ser enormement celebrat.

Avui, Quini viu a Gijón, i forma part del cos tècnic del Real Sporting. Quan li preguntem com recorda aquell gol que va passar a la història, diu que pràcticament ni el recorda: “el que menys penses quan estàs a punt de marcar un gol és que marcaràs un gol; i encara menys penses en el número de gol que serà a la Lliga! Jo no tenia ni idea de quin gol era, però és cert que quan vaig marcar de cop va sonar l’himne del Barça. Va ser bonic”.

Arran de l’efemèride que li dediquem, Quini es declara crític amb la representació de l’esport en els mitjans avui en dia: “es dóna massa importància a aquestes coses: el futbol es converteix en espectacle”, i afegeix que “tant els mitjans afins al Barça com els afins al Madrid dediquen molt temps a comentar un penal o una jugada, com si fos tan important”.

Amb un to nostàlgic, Quini lamenta que les praxis de gestió en esport estiguin “acabant amb la bellesa del futbol” i es remet a la manera en què s’educa els infants que comencen a practicar-lo: “se’ls ensenya a competir des que tenen vuit o nou anys, quan se’ls hauria d’estar ensenyant a jugar, a perdre, a divertir-se, i sobretot, se’ls hauria d’ensenyar esportivitat: si dónes una puntada de peu a algú, li demanes perdó i li ofereixes la mà per a aixecar-lo de terra. Això és el més important”. 

L’exfutbolista atribueix aquesta manera de fer en l’esport a un problema social generalitzat: “el futbol sempre ha estat un esport de carrer, però avui és impossible veure infants jugant al carrer: estan tot el dia amb els mòbils, xatejant amb la persona que tenen asseguda al costat”. Opina que “ens estem individualitzant massa, i això es tradueix en com actuem quan trepitgem el terreny de joc”.

Amb 67 anys i un reconeixement notable en el món del futbol, Quini és, per a molts, un exemple d’esportivitat i senzillesa. Malgrat que “el Brujo” vulgui restar importància al gol 3000, aquell cop de cap va fer esclatar d’eufòria les graderies de l’estadi com pocs altres gols ho han fet.

Tornar a dalt