fcb.portal.reset.password

Josep Sunyol va ser president del FC Barcelona del 27 de juliol de 1935 fins el 6 d'agost de 1936

Alineació del Barça la temporada 1935 - 1936

Els anys 30 van ser una dècada de conflicte, polarització social i agitació política. El món de l'esport no se'n va poder desvincular, com tampoc ho van fer el FC Barcelona i el president de l'entitat que seria escollit el 27 de juliol de 1935: Josep Sunyol. El destí de l'equip que es forjava sota el seu mandat quedaria irremeiablement truncat pel resultat de la guerra.

Josep Sunyol era una figura carismàtica, reconeguda en l'època per la seva vinculació al món de l'esport i per la seva militància política, catalanista i republicana. Durant els anys de la Segona República, va guanyar notorietat com a dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya i per la seva implantació al món esportiu, com a impulsor i propietari del popular setmanari esportiu La Rambla. També era proper a l'entorn barcelonista i l'any 1928 va tenir la seva primer presa de contacte amb el club, participant com a directiu de la Junta presidida per Arcadi Balaguer.

L'arribada de Sunyol a la presidència va ser propulsada pel desig dels socis de redreçar la situació financera del club. Així ho va fer, ja que la temporada 35-36 les arques de l'entitat van acabar amb superàvit. Un superàvit que també es podria traslladar a l'esfera esportiva. El Barça es va coronar campió de Catalunya sense haver conegut la derrota, contant tots els partits per victòries a excepció d'un empat a la darrera jornada contra l'Espanyol. En 10 partits, els culers van anotar 41 gols i en van rebre 9.

En aquella època, els vencedors dels campionats regionals s'enfrontaven en la segona part de la temporada en la màxima competició a nivell estatal: el Campionat de Lliga. En aquesta ocasió, els culers no van tenir tanta sort i van acabar cinquens en un torneig que va guanyar l'Athletic Club de Bilbao. En canvi, les coses van anar millor a la Copa d'Espanya, on el Barça va arribar a la final de la competició. Pel camí, els culers van superar l'Sporting de Gijón, l'Espanyol i l'Osasuna. Només l'actuació del llegendari porter Ricardo Zamora va impedir als blaugranes emportar-se el títol en una final que el Reial Madrid guanyaria per 2 a 1.

El Barça era un equip en línia ascendent que tenia en Domènec Balmanya, Josep Raich, Martí Ventolrà i Josep Escolà la seva columna vertebral. L'esclat de la guerra, però, marcaria la seva trajectòria futbolística. L'any 1936, aprofitant una gira del Barça per Amèrica, molts jugadors de la plantilla van quedar-se a viure a Mèxic i França, fugint de la guerra. És el cas de Raich, Balmanya i Escolà que van fixar la seva residència a França durant el conflicte. Allà van seguir jugant a futbol i en acabar la contesa van tornar a Espanya, on abans de tornar a vestir la samarreta del Barça van haver de complir una sanció de diversos anys de suspensió imposada per la federació espanyola. Ventolrà, en canvi, es quedaria a Mèxic i no tornaria a vestir l'elàstica blaugrana.

La sort del president Sunyol seria pitjor. El 6 d'agost de 1936, mentre es dirigia a visitar les tropes republicanes prop de Madrid, el seu cotxe va entrar en una zona controlada per l'exèrcit franquista a la Serra del Guadarrama. El president va ser identifica, detingut i afusellat. L'assassinat de Sunyol va ser el preludi d'una de les èpoques més difícils de la història del club.


Tornar a dalt