fcb.portal.reset.password

Quini, Luis Enrique, Abelardo, Villa o Julio Alberto són alguns dels exjugadors asturians del Barça. | Varis

El FC Barcelona s’enfrontarà aquest dissabte al Sporting de Gijón a la ciutat asturiana. L’excel·lent relació entre els tècnics actuals, Luis Enrique i Abelardo, és només un exemple dels llaços que els dos clubs han teixit al llarg dels anys. I és que més enllà del fet que els entrenadors compartissin banqueta a tots dos equips, els futbolistes asturians tenen un capítol reservat a la història del Barça.


Des del final de la Guerra Civil que el club blaugrana ha fitxat jugadors asturians. Quan l’estadi del Real Oviedo havia quedat destrossat per culpa dels bombardejos, diversos jugadors van haver de marxar a altres clubs. El FC Barcelona va donar la benvinguda a Eduardo Herrera, o Herrerita, a Emilio García (Emilín), i al defensa Abelardo Riera. Malgrat jugar tan sols la temporada del 1939-1940, els vuit gols d’Herrerita i els cinc d’Emilín van ajudar l’equip a mantenir-se a la primera categoria.
No seria fins al 1954 que un altre asturià suaria la samarreta del FC Barcelona. Vingut també de l’Oviedo, l’extrem dret Armando Fernández Prieto, o “Mandi”, s’hi va quedar tres temporades. Marcial Pina havia passat per l’Elx FC i per l’RCD Espanyol abans d’arribar al Camp Nou el 1969. El centrecampista és l’únic futbolista que ha marcat gols al Real Madrid amb quatre equips diferents: l’Elx, l’Espanyol, el Barça i l’Atlètic de Madrid. 


Els vuitanta van començar amb el fitxatge excepcional d’Enrique Castro “Quini”, a càrrec del tècnic Kubala. Durant dues temporades seguides, Quini va ser màxim golejador de la lliga, amb 20 i 26 gols. L’asturià ja havia obtingut el títol de “Pichichi” amb l’Sporting tres vegades més. L’afició, que va atorgar-li el sobrenom d’ “El Brujo”, va quedar commocionada amb el seu segrest al març de 1981, que va durar 24 dies fins que l’alliberaren. 


Quique Morán va venir del Betis al Barça el 1981, i gairebé alhora arribava Julio Alberto, que aviat es convertí en un ídol pels culers. Es recorda el seu gol contra la Juventus al Camp Nou, que va permetre que el Barcelona es classifiqués per a semifinals de la Copa d’Europa de 1986. 


L’estiu del 1993 Johan Cruyff va fitxar Iván Iglesias, mig-centre vingut de l’Sporting que marcaria el cinquè gol de l’històric 5-0 contra el Real Madrid. Amb el Barça, Iván va guanyar la quarta lliga de Cruyff, l’any 1994. El mateix any, Abelardo Fernández va aterrar a Barcelona. Nascut a Gijón i vingut del Real Madrid, el defensa va rebre el sobrenom de ‘Pitu’. Va ser campió de Lliga, Copa i Recopa amb els equips de Robson i Van Gaal. 

El següent asturià en vestir de blaugrana va ser l’actual entrenador, Luis Enrique. A les files del Barcelona es va retrobar amb el seu vell amic del Sporting, ‘Pitu’ Abelardo. A la segona temporada al club assolí el seu rècord golejador amb 18 dianes. L’asturià va causar furor entre l’afició i fou capità de l’equip després que Pep Guardiola es retirés. Com va admetre en una entrevista, “el Sporting és el meu equip de sempre, i el Barça, el meu preferit entre els grans”. Actualment consta en la llista dels 100 millors jugadors vius en el segle XX, elaborada per la FIFA. 

David Villa, o “el Guaje” va fitxar pel Barcelona l’any 2010, amb Pep Guardiola com a tècnic. Al València s’havia consolidat com un dels millor futbolistes de la història recent del futbol espanyol. Es recorda el seu tercer gol a Wembley amb què el Barça va guanyar la Lliga de Campions el 2011 contra el Manchester United per 3-1. Sobre Villa, el propi Quini va declarar que “és el millor jugador que ha donat Astúries en tota la seva història”.  Villa és, a dia d’avui, l’últim asturià que ha vestit l’equipació del Barça. Després de dotze fitxatges excel·lents, tant el club com l’afició han comprovat que comptar amb asturians a la banqueta blaugrana equival a èxit assegurat. El partit del proper dissabte que jugaran l’Sporting i el Barça serà, com sempre, un exemple d’esportivitat i estima. 

Tornar a dalt