fcb.portal.reset.password

Marcos Alonso va jugar 5 temporades al Barça, amb qui va disputar 180 partits oficials.

Marcos Alonso Peña (Santander, 1 d'octubre de 1959) va arribar al FC Barcelona l'any 1982, després de debutar al Racing de Santander i de jugar durant tres temporades a l'Atlètic de Madrid. Al Barça, el davanter viuria un dels millors moments de la seva carrera futbolística, quan a la final de la Copa del Rei de 1983 va marcar un gol a l'últim minut del partit que donaria la victòria als blaugrana contra l'etern rival: el Real Madrid. Durant les seves cinc temporades a Barcelona, Alonso va conquerir una Lliga, una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i dues Copes de la Lliga. Posteriorment va tornar a l'Atlètic, va debutar al Logroñés, i finalment va acceptar l'oferta del seu primer club: el Racing. Ha estat entrenador de diversos equips de primera divisió. Avui és membre de l'Agrupació Barça Jugadors (ABJ).

Quina emoció vas sentir el dia que vas debutar amb el Barça?

És indescriptible. Sortir al Camp Nou és una barreja de moltíssimes emocions difícils d’explicar. És com una alegria immensa.

El millor moment que recordes del teu pas pel Barça va ser...

Tots. Sempre dic que els meus cinc anys a Barcelona van ser molt importants, no només pel futbol: vaig conèixer gent i vaig fer amics que continuo tenint. Tinc un record meravellós d’aquells temps.

Un partit per oblidar.

La final de la Copa d’Europa de 1986. Vam perdre per penaltis. Em vaig sentir fatal, vaig estar tres mesos per recuperar-me.

Quina era la teva activitat preferida durant les concentracions?

Jugàvem a cartes, a dames, als escacs... o miràvem pel·lícules o vídeos plegats. Depenia de si passàvem la nit o només dinàvem i jugàvem. Eren moments de convivència molt macos. Féssim el que féssim, es tractava d’estar junts.

Tenies alguna superstició o mania quan saltaves al terreny de joc?

Sempre em rentava les mans abans de sortir al camp, tenia aquesta mania. Suposo que ho feia perquè estava cagat. Sóc supersticiós, però l’únic que ho sabia era el Julio Alberto. Em deia que estava boig.

Amb quina llegenda del Barça t'hauria agradat fer uns tocs?

Vaig tenir la gran sort de fer-los amb el millor que hi ha hagut: Maradona. Solíem xerrar bastant, anava molt a casa seva, i ell venia a la meva. Ara tenim a Messi, que se li assembla, però Diego ha estat el millor, amb molta diferència.

De tots els objectes de la teva època al Barça, n'hi ha algun que no regalaràs mai?

No sóc molt de guardar coses: no exposo les copes, la meva dona les té guardades no sé on. Però si que guardo la samarreta amb què vam guanyar la Copa del Rei contra el Madrid – la té el meu fill a la seva habitació.

Què ha de millorar en el món del futbol?

Ha millorat moltíssim en relació a quan jugava jo. Ara el davanter està molt protegit, a la meva època ens donaven moltes puntades de peu. A més, avui en dia els entrenadors fan xerrades sobre valors i esforç. Moltes coses del futbol s’estan portant a les empreses, i penso que això és bo: la rutina, el sacrifici... són valors aplicables a la vida privada i professional.

Ja hem vist el millor Barça de la història?

Hem vist molts Barçes. No es tracta de veure el millor, cada època té un Barça i està clar que aquest equip és un dels grans: avui, fa cinc anys, fa deu i fa vint, hi hagi qui hi hagi.

De no haver estat futbolista, què t'hagués agradat ser?

No ho sé. La veritat és que crec que vaig néixer sabent el que volia ser, i vaig tenir la sort de poder ser-ho. Mai vaig plantejar-me una altra cosa.

La Pilota d'Or ha de ser per a...

Per a mi només n’hi ha un, que és Messi. Aquesta Pilota d’Or i la següent i la següent, em semblaria bé que totes fossin per ell.

Tornar a dalt