fcb.portal.reset.password

Delfí Geli és exjugador del Girona, FC Barcelona, Albacete, Atlético de Madrid i Alabès. | Ignasi Paredes / Sport

Potser no ho sigui en el càrrec, però només n’hi ha un altre en tota la primera divisió que pugui presumir d’aquestes dues “feines”. La de president i la de veterà. Josu Urrutia, màxim dirigent de l’Athletic Club i exjugador bilbaí.

Delfí Geli viu dies fantàstics amb l’ascens, el vincle amb el Manchester City que li assegura més mitjans al Girona i un començament brillant de temporada en la seva estrena a primera divisió amb l’empat contra l’Atlètic de Madrid i la victòria amb el Màlaga. Però continua lligat pel seu passat de futbolista i procura mantenir aquella relació especial amb el camp. “Intento jugar un cop a la setmana. Molts cops l’entrenament de divendres al vespre i, quan surt, algun partidet. És una hora i mitja en la que fas esport, sues, desconnectes dels problemes i et  retrobes amb la teva gent. Després vas a sopar. També exerceixo de veterà”.

Del Barça, de l’Albacete, de l’Atlètic de Madrid o només del Girona?

Abans hi anava més a Barcelona. Ara se m’ha girat feina i baixo molt poc. Però aquest tipus de rivalitat no l’entenc. De fet quan han jugat els veterans del Barça amb els del Girona jo he jugat una part amb cada equip. Sóc veterà d’ambdós.

El Girona té associació?

Sí, també tenim la nostra. Des que vaig ocupar el càrrec de president he intentat que els veterans tornin al club. Són un referent important, part de la nostra història i han d’estar al nostre costat. S’havien distanciat. I la veritat és que la resposta ha estat molt bona. A més, també es mereixen viure aquests dies de felicitat que espero que siguin per molt temps...

Sí, perquè no sempre deu haver estat fàcil ser veterà del Girona...

L’altre dia, el del debut a primera, contra l’Atlètic de Madrid, me’n vaig trobar uns quants. I dies després... estaven emocionats. Per a tots és fantàstic tenir el Girona d’alt de tot. Pensa que hi ha gent que sota les parets d’aquest estadi ho ha passat molt malament. Descensos, problemes econòmics... gent que s’hi ha tancat i dormit per reclamar els seus drets. Ara és el moment de disfrutar de tot plegat. I de fer-ho junts.

Els veterans del Girona, el president del seu club, tenen de mirall l’ABJ?

De mirall, d’exemple però amb les limitacions pròpies del nostre club. Nosaltres tenim el pressupost que tenim i l’Agrupació blaugrana és, amb la del Madrid, la més important del món. Nosaltres no som molts però mirem de no fallar quan ens demanen un cop de mà. Participem en tants actes benèfics com podem i com a club també hem incorporat els veterans als actes en què hi participem. Visites d’hospitals, partits d’homenatge, peticions de suport, campus, xerrades... una mica com el Barça. Ningú no ens obliga, però és un valor que volem tenir i compartir.

Quina relació manté amb els seus companys de can Barça?

Ara llunyana, però és culpa meva. Els sento molt a prop. No ha estat només aquest any que hem pujat. L’any passat i l’altre, que no vam tenir la sort i vam passar pel mal tràngol de quedar-nos a les portes, vam rebre molts missatges de suport. El futbol és insistir, em deien. I ho vam fer.

També és dels que quan es torna a vestir de futbolista recupera la competitivitat i no vol perdre mai?

Home, si jugo vull guanyar i quan estàs al camp t’ho passes bé esforçant-te, suant i fent-t’ho el millor possible. Però trenta segons després d’acabar el partit t’oblides del resultat... tret d’aguantar les conyes que et fan els que guanyen. I no pot ser d’un altra manera. De vegades ja passa que n’hi ha que ho porten al límit. Quan és així, plego i ja tornaré el pròxim dia. Tenir la sort de poder jugar amb excompanys i disfrutar després d’un bon sopar és el millor resultat possible.

Tornar a dalt