fcb.portal.reset.password

Com el 2016, últim any que el Barça va guanyar la Copa, el Sevilla torna a ser el rival dels blaugranes | FC Barcelona

El FC Barcelona i el FC Sevilla s'enfronten aquest dissabte en la final de la 115a edició de la Copa d'Espanya. Una competició disputada per eliminatòries que ha anat canviant de nom amb el pas dels anys, però que a les seves copes continuen predominant els llaços blaugranes. La primera edició d'aquest campionat va ser el 1903. Des de llavors, el Barça ha guanyat la Copa en 29 ocasions, seguit de l'Athletic de Bilbao que en té 23 i del Reial Madrid que en té 19. Aquest dissabte, el FC Barcelona podria aconseguir la trentena copa jugant la final número 40 que el Club disputa en aquest campionat davant el mateix rival amb el qual va aconseguir l'última Copa el 2016, el Sevilla.

Amb motiu de la singularitat d'aquest títol pel FCB i pels seus jugadors, l'Agrupació Barça Jugadors ha parlat amb exjugadors del primer equip i membres de l'ABJ sobre com van viure les finals de la Copa.

L'exjugador 'Lobo' Carrasco va disputar i guanyar la final de 1982 davant el Madrid a la Romareda. "Cada final és un partit diferent, però si és un Clàssic, encara ho és més. Els nervis ens visitaven enganxant-se a nosaltres fins que entràvem en contacte amb la pilota. La meva responsabilitat era fabricar gols i en això pensava durant els dies previs. Analitzava com eren els nostres adversaris, amics de la Selecció. Si eren dretans o esquerrans, si tenien velocitat, si repartien llenya...", comenta rient Carrasco. Per la seva part, l'exjugador mallorquí Miguel Àngel Nadal va guanyar amb el Club la Copa de 1997 i de 1998. Per això, guarda un record especial de la final de 1998 a València contra el Mallorca. "L'emoció va ser-hi fins al final. M'unia a l'alegria de la nostra afició, del títol, però també amb la tristesa de veure molta gent coneguda mallorquina amb la decepció, alguns plorant.... un títol important i un partit especial", explica Nadal.

Tot i haver jugat en finals i èpoques diferents, ambdós exjugadors blaugranes relaten les seves vivències amb la mateixa intensitat. "Cada final és diferent, però si una cosa tenen en comú, és que són un dels partits més bonics per jugar: veure el camp ple amb les dues aficions en una festa del futbol i un ambient diferent d'un altre partit jugant en un camp de la nostra Lliga. Crec que l'única cosa que ho fa una mica descafeïnat, són els xiulets inicials per les reivindicacions polítiques, siguin justes o no", aclareix en Miguel Àngel Nadal.

D'altra banda, el 'Lobo' Carrasco afirma que "era un altre futbol el de la meva època, però en una final segueix estant vigent el 'o tu o jo', el 'tot o res'. Totes les finals són títols a guanyar i aquest ha de ser l'objectiu prioritari. Jugar, competir i saber portar els temps amb ofici són virtuts! La pilota és el més important després de la cohesió de l'equip, a més de jugar bé, perquè és més difícil en una final, competir amb fe i somiar en gran. Si fèiem això, guanyàvem quasi sempre. Que visqui el futbol i que visquin les finals!".

A l'esquerra, el 'Lobo' Carrasco a la final del 82 a la Romareda; a la dreta, la plantilla de Miguel Ángel Nadal esperant a rebre la Copa el 1998 | Horacio Seguí / Miguel Ruíz

Tornar a dalt