fcb.portal.reset.password

Ara, allunyat dels terrenys de joc, Edmilson competeix pels companys que no han tingut la seva sort a la vida. | ABJ

José Edmílson Gomes de Moraes ho ha guanyat gairebé tot. Campió del món amb el Brasil, d'Europa amb el Barça, de Lliga amb el Sao Paulo, l'Olympic Lyonnais i amb el Barça jugant al mig del camp, ha gaudit d'una carrera professional difícil de millorar. Ara, allunyat dels terrenys de joc, competeix pels companys que no han tingut la seva sort a la vida.

"Fa un temps que formo part de la directiva de l'Agrupació. Fan una molt bona feina. Ara ja fa un any que visc a Barcelona i miro d'aportar-hi contactes i coneixement. Treballar-hi és una satisfacció impressionant. Són molt seriosos en la feina i arriben a molts llocs. Ajuden molts excompanys."

Ja fa molts anys que ho fan. Però les coses canvien i el món també. S'ha fet molt gran...
"Avui el món del futbol és molt diferent de com era abans. El món és molt gran i aquí es treballa amb idees noves i amb accions solidàries arreu. Estem darrere dels nostres exjugadors, tenim una gran presència al Club, un bon pressupost i moltes ganes de fer coses".

I a la Fundació també hi és... 

"Sí, treballa a cinquanta-tres països amb el programa Futbol Net. Hem estat a Lesbos, al Líban... Molt pocs clubs tenen una estructura com aquesta per accions solidàries. Recordo que l'endemà del 6-1 contra el PSG, vam marxar cap al Líban, a un camp de refugiats. És un contrast enorme. La realitat et dóna un cop de puny. I no només a l'exfutbolista, a qualsevol persona de l'anomenat primer món. Però hi vas per ajudar".

Quan ets jugadors ets conscient d'aquest entorn?
"Quan ets jugador mai penses que deixaràs de ser-ho. Vius en una bombolla. Jugant constantment, envoltat de moltíssima gent, al mig d'un negoci constant d'imatge, publicitat, contractes... Estàs molt protegit i passa molt ràpid. No, no t'adones. I després, si acaba bé, perfecte. Però no sempre acaba bé. D'un dia per l'altre ja no tens res a fer. No has d'anar a entrenar, ni a jugar, ni a les concentracions. Al principi tot va bé. T'ho prens com unes vacances. Però és clar, quan portes sis mesos de vacances... necessites la rutina del dia a dia i acaba arribant el drama. Negocis pels quals no està preparat ni en saps res, festes, mala relació amb la parella, divorcis amb nens com a damnificats... aquest desastre és més habitual del que la gent es pensa. Aquest és el sentit de l'Agrupació. Quan jo vaig acabar de jugar professionalment vaig intentar fer-ho al meu país, al Brasil. Hi ha excompanys que viuen en la indigència. Vaig parlar amb figures mundials, amb la Confederació brasilera, amb el sindicat de jugadors... He voltat molt i conec molt poques entitats, poquíssimes, com l'Agrupació i la Fundació del Barça". 

A vostè feina no li falta. També està als Legends...
"Sí, és una manera més de fer barcelonisme. El club en treu un profit, els exjugadors també...i fas Barça arreu del món. Així també tens oportunitat de tornar a jugar".

Encara que el cap vagi més ràpid que les cames...
"Sí, això ens passa a tots. Als que hem estat professionals i als que no. Penses que faràs això o allò, veus que aquell intenta un driblatge o una passada llarga, un esprint... i res. El cap sap el que ha de fer, però el cos diu que no. És natural. Però sí que conserves la competitivitat. Això no ho perds. No ens agrada perdre a res! També he jugat per la fundació de la UEFA amb Abidal, Cofú o Belleti i els passa igual. Això sí, miren de fer-ho bonic. Potser ja no tenim el ritme que teníem abans, però mantenim les ganes de fer-ho bé i el gust pel bon futbol".

Ja que el tinc aquí, em pot explicar què va passar amb el Brasil al Mundial?
"Va ser molt dur! Potser els sembla excessiu, però quan vam quedar eliminats em vaig sentir com si hagués perdut algú de la família. I em va durar uns dies. Al Brasil el futbol és molt important. El Brasil sempre serà Pelé i una colla d'enormes jugadors que han fet feliç el món sencer. Després de la imatge que vam donar el 2014 havíem de reconstruir-ho tot i no és gens fàcil. A Rússia hem donat millor imatge i crec honestament que teníem més equip del que hem ensenyat i mereixíem arribar més lluny. Però és igual, anem pel bon camí, i això és el més important. Tenim el millor entrenador i una gran generació. Cal centrar-se en la feina, aïllar-se d'entorns personals i treballar per la Copa Amèrica de l'any que ve. I d'aquí a quatre anys, a per la sisena estrella...".

Tornar a dalt