fcb.portal.reset.password

Gerard López (esquerra) i Robert Fernández (dreta) van ser jugadors del Barça i del València. | Centre de documentació / ABJ

Gerard López durant el partit Barça-Cèltic del 25 de març de 2004. | Centre de documentació / ABJ

Robert Fernández durant la seva etapa com a jugador blaugrana. | Centre de documentació / ABJ

Aquest dissabte el FC Barcelona i el València CF tenen una cita al Camp Nou en la 22a jornada de Lliga. Serà el segon cop que els dos equips s’enfronten en aquesta edició del torneig, ja que el partit d’anada va tenir lloc el passat 7 d’octubre i va acabar en empat a casa del conjunt blanc i negre. Robert Fernández i Gerard López estaran molt al cas del partit de dissabte, i és que tots dos migcampistes han passat pels dos vestuaris. Tant un com l’altre són membres de l’Agrupació Barça Jugadors i participen en alguns dels partits de l’entitat. 

L’any 1981 Robert Fernández debuta amb el València, on hi disputa un total de 10 temporades en dos períodes de quatre i sis anys. Entre les dues etapes valencianistes, Robert vesteix la samarreta blaugrana durant quatre temporades (1986-1990). “Van ser 14 anys molt intensos”, diu el de Betxí, i afegeix que d’aquella època se n’emporta “moltes coses bones”. “Amb una trajectòria de tant de temps es donen situacions molt favorables, i encara mantinc la relació amb molts jugadors que vaig conèixer en totes dues etapes”, assegura.

Dues temporades més tard que Robert abandonés el vestuari valencià, Gerard López debuta amb l’equip blanc i negre el 31 d’agost de 1997. Descriu aquell dia com a “estrany”, ja que va coincidir amb la mort de Diana de Gal·les. “Vam veure la notícia quan estàvem encara a l’hotel de concentració”, i assegura que tot i això “va ser una jornada molt il·lusionant: vaig complir el somni que tenia des de petit de debutar a primera divisió”. 

Durant els següents tres anys, Gerard continua formant part del primer equip del València. El 2000 fitxa pel Barça, on s’hi quedarà fins l’any 2005. “De l’etapa valenciana en guardo molts bons records. És a Mestalla on tinc l’oportunitat de formar-me com a futbolista” i, igual que Robert, assegura que “encara mantinc amistat amb jugadors d’aquella època”. L’etapa blaugrana, però, no va ser fàcil: “durant els anys que vaig estar al Barça vaig viure situacions complicades; no guanyàvem gaires títols i jo vaig patir moltes lesions”. Amb tot, s’afanya a dir que “a nivell personal vaig compartir moments amb grans jugadors”.

Jugar contra el teu antic club

Al llarg dels anys en actiu de gairebé tot futbolista arriba el moment de canviar d’equip. I, com a conseqüència, el moment en què s’ha d’enfrontar amb el seu antic club. Robert confessa que “no m’agradava... jugar contra antics companys meus no era gens agradable”. En canvi, per a Gerard “era una sensació bona i maca”. De fet, en una ocasió va marcar el gol que va donar la victòria al Barça al camp del València. “No vaig celebrar-ho i Mestalla m’ho va agrair” diu el de Granollers.

On sí que coincideixen tots dos és en la importància de tenir persones que et donin suport al llarg de la carrera. “El meu germà Sergi va ser el meu mirall i sempre intentava portar-me pel bon camí. És amb qui em recolzava quan necessitava ajuda” afirma Gerard. Robert, a més, afegeix que “els millors consells que et poden donar és que tinguis una dedicació completa i que t’esforcis al màxim, tant pels interessos de l’equip com pels interessos personals”. Creu que el més important de tot és que “cuidis i que creguis en el que estàs fent”.

I ara, què?

Arriba un moment en què s’ha de posar punt i final. Robert Fernández va retirar-se als 39 anys al Córdoba CF. “El meu procés va ser bastant normal i gens traumàtic. Vaig acceptar que, amb l’edat que tenia, aquell era el final dels meus anys en actiu. Crec que vaig exprimir molt el món del futbol” assegura el valencià. Gerard López, al seu torn, va retirar-se sent jugador del Girona FC, i també admet que per a ell “no va ser un trauma... ho vaig decidir jo mateix”. “Tot i que tenia 32 anys, patia moltes lesions i vaig assumir el que tocava en aquell moment” diu. 

Després de la seva retirada, tots dos han continuat estant vinculats al món del futbol i han exercit d’entrenadors, entre d’altres. Tant un com l’altre consideren que el seu jo entrenador s’assembla molt al seu jo jugador. Robert reconeix que “sóc molt pragmàtic com a jugador i com a entrenador”. D’altra banda, Gerard diu que “al final, per sobre de tot, un és persona i tens un caràcter i una manera de fer per tota la vida”. Assegura que com a entrenador busca “que hi hagi bon rotllo a l’equip”, cosa que també valorava quan era jugador. 

Aquest dissabte els seus dos antics clubs s’enfrontaran per aconseguir estar una mica més a prop del títol de Lliga. Robert explica que cada cop que el Barça i el València coincideixen en el terreny de joc “em dedico a recordar les coses que he viscut en cadascun dels clubs i a analitzar el seu per què”. Gerard admet que “quan ets jugador, com que vius el present, vols que guanyi el teu equip. Quan et retires, però, el que vols és gaudir del partit i no vull que un guanyi més que l’altre”. 

Tornar a dalt
_satellite.pageBottom();