Cruyff: transformació i revolució al Barça

Per poc temps no vam coincidir a l’esquadra del Barça. Ell va arribar d’Holanda 2 mesos després que jo deixés el Club per incorporar-me a l’Elx. No vam jugar junts però sí que vam trepitjar la mateixa gespa en el FCB – Elx d’aquella temporada 1973-74 (a la primera volta ell encara no va poder jugar per problemes burocràtics). Jo tornava a trepitjar la gespa del Camp Nou, i ho feia jugant contra un equip transformat per l’arribada de Johan Cruyff.

Amb ell, Europa va arribar al Barça. La llavor que havia sembrat Buchkingham i regat Michels, amb Cruyff va donar els seus fruits. Ell va culminar la transformació per al col·lectiu de jugadors del Club. Va posar la seva saviesa futbolística al servei de l’equip, perquè era conscient de la importància del conjunt. I a banda, va contribuir al creixement personal del vestuari, augmentant l’amor propi de tots els companys, a partir d’una defensa aferrissada de tot allò que tenia veure amb els jugadors.

Un creixement que va passar a ser revolució quan va tornar al Barça com a entrenador, 10 anys després de deixar el Club com a jugador. Aquell sistema de joc que s’havia estat gestant a la pedrera amb Laureano Ruiz rebia el reconeixement mundial gràcies a l’impuls i la determinació de Cruyff. Aquell tenir la pilota, el gaudir del futbol, el no tenir por. Un sistema basat en què el jugador s’ho passés bé, visqués el futbol en la seva màxima plenitud.

Parlar de Cruyff és parlar d’un llegat pel Club, i també pels jugadors. Cruyff sempre tenia present els companys i les seves necessitats. No és d’estranyar, doncs, que en el seu moment suggerís al President del Club que l’Agrupació havia de comptar amb uns ingressos fixes per part del FC Barcelona per poder cometre la seva missió. I així va ser. Un gest que des de l’Agrupació Barça Jugadors sempre li agrairem.