Ronald De Boer: "El que sents quan guanyes un Clàssic és una cosa insuperable"

Ronald De Boer (Hoorn -Països Baixos-, 15 de maig 1970) és el més ofensiu dels germans De Boer que van vestir la samarreta blaugrana durant la primer època de Louis Van Gaal al Barça. De Boer aterra al Camp Nou l'any 1998, de la mà del tècnic amb qui va guanyar tots els títols possibles amb la samarreta de l'Ajax (inclosa la Champions de la temporada 94/95). De Boer, migcampista ofensiu, va disputar dues temporades a Barcelona i va guanyar una Lliga. Després, va jugar al Glasgow Rangers escocès i a dos clubs de la lliga catarí. Recentment, l'holandès ha debutat com a jugador de l'Agrupació en el partit disputat a l'Aràbia Saudita per un equip d'exjugadors del Barça. 

Quina emoció vas sentir el dia que vas debutar amb el Barça?

Vaig sentir moltíssim orgull. Recordo que va ser un traspàs complicat. En Frank i jo volíem fitxar pel Barça, però l'Ajax ens volia retenir. Al final, tot es va arreglar en una setmana. Quan es va confirmar l'acord estava concentrat a Àfrica amb l'Ajax. Vaig agafar un vol directe a Barcelona sense acomiadar-me dels meus companys. Quan firmes pel Barça tens pressa, t'empeny un somni.

El millor moment que recordes del teu pas pel Barça va ser...

Te'n diré dos. El meu primer partit, contra el Benidorm a la Copa. Vaig sortir des de la banqueta i vaig marcar el gol de la victòria. Després, el Clàssic al Camp Nou. Vam guanyar 3 – 0 i jo vaig jugar els 90 minuts a molt bon nivell. El que sents quan guanyes un Clàssic és una cosa insuperable.

Un partit per oblidar.

Contra el Màlaga, en la meva segona temporada. Ja estava consagrat com a titular i em vaig lesionar greument l'abductor. Va ser fatal. Estava jugant molt bé i, a més, en la meva posició preferida. Però el pitjor va ser perdre's els millors partits de la temporada: semifinals de Copa i Champions, final de la Lliga… 

Quina era la teva activitat preferida durant les concentracions?

M'encantava dinar amb els meus companys i jugar a cartes. També dormir una mica abans dels partits, em sentia molt bé després. Per això preferia jugar per la nit, abans que al migdia o a primera hora de la tarda.

Tenies alguna superstició o mania quan saltaves al terreny de joc?

No tenia cap ritual especial. Només intentava estar tranquil i concentrar-me molt en el meu joc, en el rival i en el partit.

Amb quina llegenda del Barça t'hagués agradat fer uns tocs?

N'hi ha tants... Encara que si n'he d'escollir un, em quedo amb un amb el que vaig jugar: Guardiola. Tenia molta classe i una visió de joc insuperable. On posava l'ull, posava la pilota. Va ser un luxe tenir-lo com a company.

De tots els objectes de la teva època al Barça, ¿n'hi ha algun que no regalaràs mai?

Una samarreta del Barça amb el número 6. El primer any amb jugar el 18 i al segon vaig portar el 6, com a l'Ajax. És un número especial, de titular, significa que tens responsabilitat.

Què ha de millorar en el món del futbol?

Els àrbitres i ho faran amb l'ajuda de la tecnologia existent que encara no s'utilitza. Servirà per a fer el joc més honest.

Ja hem vist el millor Barça de la història?

És casi impossible millorar el Barça dels últims 10 anys. Veurem algú millor que Messi? Abans ni imaginàvem que pogués existir algú així. Tant de bo, encara que per a mi és gairebé impossible.

De no haver sigut futbolista, ¿què t'hauria agradat ser?

Tenista. De jove vaig haver d'escollir entre el tenis i el futbol, ja que jugava bastant bé els dos. Crec que vaig escollir bé.

La pròxima pilota d'Or ha de ser per a...

Messi. És el millor, sens dubte. Després ve Neymar, però el joc d'en Leo encara és quelcom sobrenatural.