Condol per la mort de Josep Seguer

Josep Seguer a l'edat de 90 anys. L'exjugador del Barça serà enterrat aquest divendres a les 12 hores a l'Hospitalet de l'Infant. Nascut a Parets del Vallès (Barcelona) el 6 de maig de 1923, Josep Seguer Sans va dedicar una gran part de la seva vida al FC Barcelona des que l’any 1940 va ingressar a l’equip amateur del Barça procedent del CF Parets.

 

Després d’anar cedit al Granollers a la campanya 1942/43, va arribar al primer equip barcelonista, on s’hi va estar catorze anys (1943-1957), amb 470 partits jugats i 133 gols marcats. Va ser quatre vegades internacional amb la selecció espanyola. Primer va jugar com a interior i en aquesta posició va guanyar els títols aconseguits a la dècada dels quaranta. Però Seguer estava dotat d’una excel·lent capacitat d’adaptació a qualsevol lloc en el camp i no va tenir problemes a convertir-se en lateral.

Una pedra angular del Barça de les Cinc Copes

Seguer va ser un jugador polivalent i un tot terreny de forta resistència física i gran tècnica i que el feien imprescindible en qualsevol equip. A banda del malnom familiar “Patetis” també era conegut pels seus companys amb l’apel·latiu prou gràfic de “Dièsel”, però només quan jugava d’interior endarrerit, una posició en la que havia de córrer molt.

A la temporada 1951/52, a l’època del tècnic Ferdinand Daucik i l’estrella Ladislau Kubala, Seguer va esdevenir una de les pedres angulars de l’equip de les Cinc Copes, formant línia al lateral de la defensa amb Martín i Biosca o Segarra i Biosca. Aquell equip era una pinya, una colla d’amics que parlaven català al vestidor ja que gairebé tots eren de la casa.

La temporada 1956/57 Seguer, ja veterà, amb prou feines va jugar. Així les coses, arribava l’hora de l’adéu. Amb el Barça havia guanyat cinc Lligues (1944/45, 1947/48, 1948/49, 1951/52 i 1952/53), quatre Copes d’Espanya (1950/51, 1951/52, 1952/53 i 1956/57), dues Copes Llatines (1948/49 i 1951/52) i dues Copes Eva Duarte (1948/49 i 1951/52).

Entrenador pont entre Artigas i Buckingham

Decidit a no deixar de jugar al futbol, Seguer va fitxar pel Betis, on a la temporada 1958/59 en va ser l’entrenador. Després va jugar i entrenar al Manresa i a partir de la campanya1961/62 va entrenar durant tres anys l’equip amateur del FC Barcelona. A més, des de novembre del 1961 va ser segon entrenador del primer equip a les ordres de Ladislau Kubala. Aquest càrrec el va mantenir a les temporades 1962/63 i 1963/64 amb les successives direccions tècniques de Kubala, Josep Gonzalvo i Cèsar, a banda que continuava entrenant l’equip amateur. Tanmateix, el 1964 va marxar a entrenar el Lleida. Després va entrenar el Terrassa abans de tornar al Barça el 1969 per tal d’entrenar el seu filial, el Condal. Però després de la jornada cinquena de la Lliga 1969-70 va haver de substituir el tècnic del primer equip, Salvador Artigas. Seguer va fer d’entrenador pont fins l’arribada de Vic Buckingham, al segon partit de la segona volta, al gener del 1970. Llavors va passar a ser l’ajudant del tècnic anglès.

El 1970 va ser el primer entrenador del Barça Atlètic, l'equip filial blaugrana resultant de la fusió del Condal i l’Atlètic Catalunya. S’hi va estar dues temporades, la 1970/71 i 1971/72.

Entre 1972 i 1983, l’infatigable Seguer va entrenar el Badalona, el Manresa, el Júpiter, el Tortosa, el Terrassa, el Vila-real, el Figueres, el Gavà i el Reus. Va ser a l’equip tarragoní on va dir prou, ja amb 60 anys.

El 6 d’abril del 2013 el FC Barcelona i l’Agrupació Barça Jugadors van tributar un emotiu i merescudíssim homenatge conjunt a Josep Seguer i Antoni Ramallets a la Sala París del Camp Nou.