Mor Antoni Ramallets, porter del FC Barcelona entre 1947 i 1962

Mor Antoni Ramallets, porter del FC Barcelona entre 1947 i 1962

Tenia 89 anys i des de feia uns mesos estava malalt.

L'Agrupació Barça Jugadors expressa el seu condol per la mort, aquest dimarts, d'Antoni Ramallets, als 89 anys a Vilafranca del Penedès. Ramallets, que estava malalt des de feia uns mesos,  va ser un dels porters més emblemàtics de la història del FC Barcelona i era un dels membres més antics de l'Agrupació Barça Jugadors.


A principis d'abril d'aquest any, Ramallets, juntament amb Josep Seguer, havien rebut el reconeixement institucional de l'Agrupació i del Club, en un acte en què l'exporter ja no va poder assistir a causa de la malaltia.


Nascut a Barcelona l’1 de juliol del 1924, va jugar a l’Europa, el San Fernando i el Mallorca abans d’incorporar-se definitivament al FC Barcelona la temporada 1946/47. El seu debut va ser el 15 d’agost del 1946 en el partit Europa-Barça (1-3) de celebració de les Festes de Gràcia.
Després d’una cessió al Valladolid i de jugar amb l’equip reserva i alguns amistosos amb el primer equip, el debut oficial de Ramallets amb el Barça es va produir el 28 de novembre del 1948, en un partit de Lliga disputat amb el Sevilla a Les Corts (2-1). L'any següent, el porter titular Velasco va tenir una lesió ocular i Ramallets es va convertir definitivament en el porter titular del Barça.


Ramallets era un porter molt gesticulador i cridaner. Totes aquestes característiques el van dur a defensar la samarreta de la selecció nacional en 35 ocasions, i el van consagrar definitivament com a porter en el Mundial de l’any 1950 celebrat al Brasil. Va ser aleshores quan se’l va batejar amb el sobrenom del ‘Gat de Maracaná’ i el ‘Guapo Goleiro’. El moment de màxima glòria va ser la temporada 1951/52, la de les Cinc Copes (Lliga, Copa, Copa Llatina, Eva Duarte i Martini-Rossi) Aquesta època triomfant es prolongà durant la temporada següent i va reaparèixer durant l’etapa del tècnic Helenio Herrera (1958-60).


En contrapartida, el seu pitjor record va ser la desgraciada final de la Copa d’Europa de Berna (1961). El Barça jugava davant el Benfica i va perdre per 3-2, després d’un partit ple d’ocasions perdudes per part dels blaugrana i amb un autogol de Ramallets. A la temporada següent va perdre la titularitat i va decidir penjar les botes.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut