El meu Gran Capità

Sempre m’havies dit que aquella pluja d’ampolles havia enfortit el teu sentiment cap a Catalunya, que aquell 11 de juliol de fa 50 anys vas sortir del Bernabéu més català i culer que no pas hi havies entrat. Indiscutiblement, eres un home de conviccions molt clares, Nene. Amb la mateixa rotunditat que explicaves les teves idees, també tenies molt clara quina havia de ser la filosofia de l’Agrupació Barça Jugadors. 

Vas ser el meu Gran Capità. Sempre vaig aprendre de tu. Quan vaig entrar de directiu a l’Agrupació a principis dels 90 vaig descobrir els autèntics Zaldúa, Vergés, Olivella, Gràcia... Més enllà del seu llegat esportiu al FC Barcelona i del que havien significat per mi quan era un jove futbolista, eren persones amb un valor molt profund de la solidaritat. Sempre lluny de la foto i del focus mediàtic, lideràveu una Agrupació on la finalitat social de l’exjugador era la vostra obsessió. Amb discreció, sense cap lucre per ningú més.

Davant les eleccions a l’Agrupació del 2003 vaig proposar que tu en fossis el president, però vas preferir cedir-me al lloc. Tot i que asseguraves que els nous directius portàvem un ritme de Moto GP i que tu i altres encara anàveu “amb Vespino”, mai em van sobrar les teves reflexions i bons consells davant d’una Agrupació canviant. Al contrari, per mi, tenir-te com a directiu de l’Agrupació i de la nostra Fundació era garantia de mantenir ferms els principis de l’entitat. Gràcies José per tot el que ens has deixat. No ens deixes un buit, ens has regalat un gran llegat.