Josep Palau: “Mentre estigui bé i l’Agrupació em vulgui sempre estaré disposat a ajudar

Josep Palau: “Mentre estigui bé i l’Agrupació em vulgui sempre estaré disposat a ajudar"

Entrevistem a "Cuca" Palau, entrenador de l'equip masculí de l'Agrupació que celebra el seu quinzè aniversari a la banqueta

Poques persones coneixen millor l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona que Josep Palau. Amb més de 1200 partits a les cames i 15 anys sent el director d’orquestra de l’equip dels exjugadors del Barça, repassem amb l’entrenador aquesta fita. Parlem també de com la vida ha canviat amb la irrupció de la COVID-19, de com ha evolucionat el món l’esport en les últimes dècades i repassem moments emotius del seu joiós pas per la banqueta de l’Agrupació.

15 anys entrenant a l’Agrupació és un període molt llarg. Gairebé porta més anys entrant que els que va jugar, s’ho imaginava?

Primer de tot vaig entrar com a jugador i jugar és molt maco. He pogut gaudir molt de l’etapa de jugador, però arriba un moment que et vas fent gran. I en aquell moment en Josep Maria Fusté em va proposar d’agafar l’equip de l’Agrupació. I des de llavors aquí estic.

 I està content, imagino?

Ho estic molt! Principalment, estic content d’estar a l’Agrupació, perquè sempre m’ha agradat el món del futbol i un cop es va acabar la meva etapa de futbolista sempre he estat aquí. Això sí, durant aquests anys m’he trobat de tot. De jugar a camps de terra a jugar estadis amb 50 mil espectadors. Hem jugat amb equips de periodistes, mossos, penyes, presos...

Hi ha un gran contrast no? De jugar en un camp amb tanta gent a jugar a una presó, el canvi és molt gran.

Sí sí, el contrast és abismal. Estem parlant que vam anar a la festa major d’un poble jugant en un camp de terra i a la setmana següent jugàvem contra el Real Madrid en un estadi ple. És un contrast que no lliga una cosa amb l’altra, però al món del futbol un ve de qualsevol de les dues classes.

Fa unes setmanes va assegurar a l’Sport que entrenaria l’equip fins a l’any 2022, que és just quan acaba el mandat de Ramon Alfonseda al càrrec de l’agrupació. No s’hi veu més temps?

Mentre estigui bé i l’Agrupació em vulgui, sempre estaré disposat a ajudar. Sigui d’entrenador, de segon, a la comissió esportiva, el que sigui. Mentre estigui bé i l’Agrupació em vulgui, estaré a disposició. Principalment perquè sempre m’ha agradat el futbol i perquè un cop ho he deixat sempre he estat lligat aquí, m’hi trobo com si estigués a casa.

Com ho ha passat aquests mesos sense futbol, després de tants anys deu estar sent molt estranya aquesta inactivitat.

Tant jo, com els meus companys hem estat en contacte i, la veritat sigui dita, ho hem trobat a faltar. Entrenàvem durant tot l’any cada dimarts i divendres i després anàvem a dinar i fer la tertúlia. I de sobte ho has de tallar... vulguis o no això et canvia la vida de dalt a baix. A l’equip tenim gent de 30 a 70 anys que tots entrenen i el cop ha estat molt fort. Esperem que això es pugui arreglar i tot pugui continuar.

 

"El primer abraçar-los; tot seguit, parlar, comentar com estan, saber els problemes de cadascú, com ho han passat aquests mesos i després ràpid a córrer. Tots els companys, per molt grans que siguin estan bojos per jugar."

Josep Palau entrenador de l'equip masculí de l'Agrupació

 

Quin missatge enviaria als companys i jugadors i jugadores de l’Agrupació trobant-nos en l’escenari actual?

D’entrada saber com estan. Quan ens truquem és el primer que ens preguntem, perquè veient com està anant tot quan truques algú penses en el pitjor. Per sort, la majoria estem bé i si hi ha qualsevol novetat, ens fem un truc. Durant aquest temps hem estat en contacte entre tots.

Després que passi tot això que ens està tocant passar, que és el primer que li agradaria fer quan l’equip es pugui reunir?

El primer abraçar-los; tot seguit parlar, comentar com estan, saber els problemes de cadascú, com ho han passat aquests mesos i després ràpid a córrer. Tots els companys, per molt grans que siguin estan bojos per jugar. Al final el jugador té la mentalitat de jugar, sigui als 30, als 50 o als 70, i el que vol és poder anar a entrenar. Això sí, cadascú a la seva manera. No correré igual jo, que un de 30 anys, i això no vol dir que no tinguem les mateixes ganes. Jo crec que els més grans són els que tenen més ganes de tots. Al final cadascú fa el que pot. El més important és després poder anar a fer tertúlia, saber com està tothom i parlar del Barça.

Ja entrant en matèria futbolística. En una entrevista a TeamBarçaPod Javier Mascherano comentava que el futbol va fer un canvi a partir de 2008. L’entrada de gent com Guardiola als terrenys de joc, com abans ja ho havia fet Cruyff, va revolucionar de nou l’esport. Durant aquests 15 anys ha vist un canvi futbolístic amb els nous jugadors que s’han anat afegint a l’equip?

Et podria parlar de més enllà i tot, època dels 70 per exemple. Abans era tot molt més físic. El que saltava més i repartia més puntades era titular indiscutible. I ara aquest potser no podria ni jugar. Ara mateix hi ha tantes càmeres que sempre hi ha algú pendent dels detalls, abans un t’empenyia per darrere i et fumia una puntada i ningú deia res. Ha canviat tot. I el que diu en Mascherano sí que és cert que va canviar tot futbolísticament però jo no he trobat diferencia entre els jugadors. Al final els que surten de la casa, han jugat sempre de la mateixa manera, han seguit aquesta escola i per molt que no hagin arribat al primer equip tenen una manera de fer especial, són jugadors diferents.

I parlant d’entrenadors, quin tipus d’entrenador és vostè?

Jo no sóc el típic entrenador que arriba al camp, agafa la pilota i prepara quatre exercicis. Aquí venim a entrenar, cadascú escalfa a la seva manera i després partit. Que és el que li agrada al jugador. El company el que vol és jugar a futbol, això de córrer ja fa anys que va quedar enrere, anem als entrenaments a gaudir.

Al final la faceta d’un entrenador és fer grup, no?

Com a jugador anava a jugar i a gaudir, i llavors com a entrenador vinc a dirigir, a gaudir i també a patir una mica. Que vol dir això de partit? Doncs que si el partit és el cap de setmana, un parell de setmanes abans ja haig de fer l’equip. Haig de trobar als 18 que estiguin disponibles, perquè al final tothom té compromisos i has d’estar a sobre de la gent, i al final sempre ho aconsegueixes però has d’estar allà al darrere. Després tots els que venen juguen i marxen feliços però ha estat l’entrenador el que ho ha hagut de gestionar.

Clar, al final el que ha tingut el mal de cap per muntar-ho és el “míster”

Sí, però és un mal de cap agradable, perquè és un patiment que es resol quan tothom acaba gaudint.

 

"A l’agrupació més que un entrenador sóc un amic. El que importa no és l’exigència d’anar a guanyar, sinó mirar que tot funcioni, que tothom estigui content."

Josep Palau entrenador de l'equip masculí de l'Agrupació

 

Si no vaig errat ha completat més de 1200 partits amb l’Agrupació tant com entrenador que com a jugador. Durant tot aquest temps haurà vist passar molts jugadors, m’agradaria saber de quin d’ell en guarda un record més especial. Tant en lo futbolístic com en lo personal.

Normalment tots els jugadors estan bé amb mi, tenim bon rotllo, però si n’hagués de dir un, et diria en Robert Fernández. Estem en contacte, ens truquem durant el dia a dia. Pel càrrec que va tenir al Barça, que va ser el de director esportiu, un càrrec molt important, jo estava sempre en contacte amb ell. Que potser un altre t’hagués dit allò de, potser no em truquis tant, però ell sempre venia i encara ve a jugar. És un jugador involucrat, que es pot comptar amb ell. S’hi diu que ve, saps que pots confiar en la seva paraula.

Amb l’equip de l’Agrupació ha pogut viatjar per molts països, de quins d’ells en guarda més bon record?

Els tres destins en els quals he gaudit més són el Japó, que vam anar-hi amb el primer equip perquè disputaven el Mundial de Clubs. També Dubai que hi vam poder anar tres o quatre cops i per últim, Praga.

Partit ABJ Znojmo

 

 I per què aquests tres?

Japó doncs perquè no hi havia estat mai, i poder anar allà amb el primer equip i jugar un partit, fa que en guardem molt bon record. A Dubai perquè era molt maco i ens tractaven de meravella i Praga també per la seva bellesa.

Després de tants anys entrenant i després d’haver tingut una carrera futbolística tan llarga, la pregunta és obligatòria, on gaudeix més, a la banda o als terrenys de joc?

Com a jugador, perquè al final parlem d’un nivell de primera i segona divisió. A l’Agrupació més que un entrenador sóc un amic. El que importa no és l’exigència d’anar a guanyar, sinó mirar que tot funcioni, que tothom estigui content. Però si haig de dir on he gaudit més, doncs com a jugador

 

"L’Agrupació el que ha fet és procurar que el jugador quan acabi tingui un ajut, uns mitjans per a trobar feina. L’Agrupació és important pels detalls."

Josep Palau entrenador de l'equip masculí de l'Agrupació

 

Per últim, què significa l’equip de l’Agrupació més enllà del futbol. Què significa en tant que espai de convivència,  de relacions, etc.

Ara procurem que aquell que va molt just trobi feina, que puguem estar a prop d’ell. L’Agrupació ha crescut molt i és una de les millors que pot haver-hi a Europa i segurament al món, i a més el Club ens recolza molt. I sí que és cert, que segurament el jugador d’avui en dia està més preparat, però els de la meva època o aquells dels 80, no ho estaven tant. La majoria no sabien fer res més que no fos quelcom relacionat amb el futbol. I l’Agrupació el que ha fet és procurar que el jugador quan acabi tingui un recurs per trobar feina. L’Agrupació és important pels detalls. I sobretot, pel qui ho pot viure, dia a dia, des de dins és encara més maco.  

 

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut