“Tot el que hi ha ara és gràcies a la Núria Llansà”

La història del FC Barcelona Femení està marcada per la figura de Núria Llansà. Pionera en el futbol formatiu femení, Llansà va organitzar i dirigir l’equip durant els seus inicis a la dècada dels 80. Abans havia estat portera del club durant els 70. De fet, havia estat una de les jugadores del primer partit femení del Barça, jugat el dia de Nadal del 1970, ara farà 50 anys.

Núria Llansà va morir el 26 de juny de 2019 passat, però les exjugadores i sòcies de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona, Pilar Moreno, Loli Lamarca i Montse Vidal han volgut reivindicar la figura de l’entrenadora que va impulsar el futbol femení del Barça.

Molt més que una entrenadora

Montse Vidal recorda que per ella la Núria Llansà era “entre una mare i una amiga”. Llansà, que va estar 32 anys al club, va centrar tots els seus esforços en el fet que les jugadores només es dediquessin a jugar. Explica Loli Lamarca que “Nosaltres només jugàvem i ens ho passàvem bé i ella es preocupava que tinguéssim equipacions, botes, portava els diners... tot ho feia ella.” En aquest sentit reivindica Vidal que Núria Llansà era qui “buscava els entrenadors, posava els horaris, donava els vestidors... estava a tot arreu”.

Núria Llansà la clau de l’èxit

Coincideixen totes tres exjugadores que el paper de Llansà va ser imprescindible perquè el futbol femení del club aconseguís el reconeixement actual. Remarca Pilar Moreno que és “gràcies a ella que el Barça està on està ara”. “Sense tu el Barça no estaria”, recorda haver-li agraït Montse Vidal. D’altra banda, Loli Lamarca destaca que els esforços de la seva generació juntament amb la feina de Núria Llansà, han dut a la secció del club a professionalitzar-se.

Un futbol casolà

Loli Lamarca comenta que l’augment de noies al planter del club va venir determinat per la unió del club Gràcia Cal Major i el Barça. Núria Llansà i la delegada del club gracienc eren amigues i mitjançant aquella amistat els clubs es van fusionar. D’aquella unió en van sortir dos equips distingits entre “A” i “B”. Montse Vidal, jugadora del “B”, rememora que pels partits disputats fora de casa havien d’agrupar-se en diferents cotxes de les mateixes jugadores, per així poder arribar al camp rival. En aquell equip,  destaca Lamarca, tothom feia de tot. A més, recorda que algun cop s’havia arribat a endur la roba de tot l’equip per netejar-la a casa.

Amb el pas del temps les jugadores van deixar els terrenys de joc per passar a formar part dels cossos tècnics dels equips. Amb el trasllat del camp a les banquetes la seva implicació no va canviar. “Veus a una persona que és una referència per tu, veus tot el que ha arribat a fer i estava fent... doncs per què no podia ajudar jo també?”, remarca Pilar Moreno. 

Reconeixement a l’Agrupació

A la nova seu social de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona, ubicada a la Travessera de les corts, num 42, de Barcelona, hi ha una sala amb el nom de Núria Llansà en agraïment i homenatge per la feina que va dur a terme durant tres dècades al futbol femení del club.