El 25 de desembre de 1970 la Selecció de Barcelona i el Centelles es van enfrontar al Camp Nou en el marc del tradicional partit de Nadal que feia el FC Barcelona. Aquell enfrontament de dones, quelcom mai vist a l’Estadi, va acabar amb victòria de les barcelonines per 4 a 3 als penals.
50 anys després el Club ha aconseguit professionalitzar la secció femenina i esdevenir referent mundial en el futbol femení. No obstant això, els inicis van ser molt més casolans. Tres de les pioneres del Barça Femení -i sòcies de l’Agrupació de Jugadors del Club- repassen com es va gestar aquella fita. Són Glòria Comas, Carme Nieto i Lolita Ortiz.
Un anunci a la premsa
La història de les pioneres va començar, també, com la història del Club: arran d’un anunci a la premsa. En aquest cas la publicació va sortir al setmanari Barça. En la peça s’hi podia llegir: “El futbol femení s’està obrint camí. I està arribant a Barcelona. […] Immaculada Cabecerán, té el projecte d’organitzar un equip de futbol femení dins de l’esfera del C.F Barcelona.” A més la revista assegurava que Cabecerán ja havia fet el primer pas de parlar amb el president Montal “qui havia acollit la idea amb simpatia”.
Glòria Comas recorda llegir a la premsa aquell anunci: “es busquen noies de 18 a 25 anys, truqueu a Immaculada Cabecerán”. Explica que un cop fetes les trucades Cabecerán li va confirmar la seva participació en l’equip.
Dues setmanes d’organització
En poc més de 15 dies l’equip femení liderat per Imma Cabecerán i el mític exporter Antoni Ramallets va emprendre el vol. A les vigílies del partit recorda Carme Nieto que el “gat de Maracanà” els va dir, per sorpresa de les jugadores, que entrenarien al Camp Nou per prendre contacte amb el terreny de joc. Nieto explica que en aquell moment va veure que “allò anava de debò.”
El partit es va jugar el dia de Nadal de 1970, hores abans que el masculí del FC Barcelona s’enfrontés al CSKA de Sofia. En aquest entorn festiu el Camp Nou lluïa una gran entrada, al voltant d’uns 60.000 espectadors. Això va fer que les pioneres juguessin aquell primer partit en un ambient inèdit. “Trobar-nos allà va ser una experiència inoblidable”, explica Carme Nieto. D’aquella atmosfera tan especial i peculiar també se’n recorda Lolita Ortiz capitana del femení: “quan surts, automàticament et vas abaixant perquè sents un ambient que fa empetitir i si per sort tens una jugada que la gent troba que és maca, i més sent nosaltres, hi ha una cridòria i llavors tornaves a créixer”.
Ningú hagués pogut predir el futur
Carme Nieto recorda que no hagués dit que allò agafaria tanta volada: “Jo vaig anar a jugar amb alegria, però allò de dir i de planejar que en menys d’un mes estaríem jugant per camps de fora... era impensable.” Tot i la incredulitat de les pioneres, tot allò va ser una realitat. Un somni que ha permès que el futbol femení del Club hagi crescut i perdurat fins el dia d’avui arribant a crear un primer equip professional. “De mica en mica te n’has anat adonat que s’ha convertit en quelcom real. Quelcom que té la seva importància. Que té la seva entitat ja. Hem estat uns petits Gampers” assegura Glòria Comas.