365 dies en pandèmia

El 13 de març de 2020 la pandèmia va obligar a aturar-ho tot i iniciar un sever confinament per a poder combatre de la millor manera el contagi mundial de Covid-19. Amb motiu del primer aniversari d'aquest esdeveniment, 7 membres de l'Agrupació de Jugadors del FC Barcelona repassen com van ser aquells primers moments i què n'han extret d'un moment tan difícil com l'actual.

L’arribada del confinament va obligar a barrar les agendes i desfer tot allò que s’havia planificat. En Josep Lluís Genovart recorda que aquella setmana juntament amb tres companys de l’Agrupació i les respectives parelles tenien entrades “per anar a veure el Mallorca - Barça que es jugava a Palma”. La declaració de l’estat d’alarma va parar en sec aquell desplaçament. Però el futbol no va ser l’única cosa que es va haver d’aturar per la pandèmia. També ho va fer -mesos més tard- el sopar anual de l’Agrupació, un esdeveniment molt especial que com explica Juanjo Ruiz, membre de la Comissió Social, serveix per a “veure't amb la gent, abraçar-la, preguntar com està i ballar” i que les condicions del moment van fer impossible la seva realització.

No obstant això, recorda el president Ramon Alfonseda, que el primer que es va fer des de l’associació va ser buscar la millor manera de seguir en contacte amb tots els socis i simpatitzants. “El fet de no poder estar junts, ens va costar molt pair-ho. Però el que vam fer va ser trucar tots els membres de l’agrupació per a saber com estaven, com els estava afectant i de quina  manera podíem mantenir el contacte continu“. Elisabet Cólera, rememora la il·lusió que li feien les trucades “cada cop que em trucaven de l’Agrupació em posava contenta. Quan feien les rondes de trucades per veure com estava la gent era com: ei parlo amb algú!” 

Benvingudes videotrucades

Un altre element que s’ha vist alterat arran de l’arribada de la pandèmia han estat les dinàmiques de relació entre les persones de l’Agrupació. Explicava Josep Albert, voluntari de recepció de l’Agrupació que en rebre l’ordre de “què no podíem estar aquí, com a persona de risc em van fer marxar”. Assegura que el que més ha trobat a faltar ha estat la “companyia dels companys”. Josep Albert va trencar la rutina per així protegir la salut. Així doncs, aquesta protecció sanitària ha potenciat l’ús de les videotrucades i ha dut a moltes persones ha readaptar-se a aquesta nova manera de reunir-se i veure’s amb la gent. Així com també ha potenciat l’aprenentatge. Elisabet Cólera ha estat cursant el “curs d’Anàlisi i Scouting i el d’English for Football”. Poder fer-ho en línia li ha permès reenganxar-se amb l’Agrupació. Cólera destaca que poder dur a terme la formació per internet és la “vessant positiva de la formació online”, ja que viu fora i assegura que així s’estalviava “els desplaçaments, els temps morts” i també hi guanya en comoditat.

El que ha de venir

La pandèmia ha traslladat una mar de dubtes en el dia a dia dels esdeveniments esportius i socials. Maria Amo, integrant de la Comissió Esportiva, explica les incerteses esportives de l’aturada. “Penses ostres com perdi un any ja no sé si podré tornar a fer el que feia, quan torni a jugar jo que sé si aguantaré un partit o no ho sé. El jovent ens prendrà el lloc”. Així mateix, en el vessant social el 2020 va deixar una espina clavada: l’obertura per a tots els socis de la nova seu. Josep Lluis Genovart destaca que “hi ha molta gent que encara no ha estat aquí a la nova seu, és una seu que fa goig de tenir-la, són molts metres, està molt ben muntada i hi hem de passar moltes hores aquí gaudint del que tenim a l'agrupació.” Joan Garcia Orti, directiu de l’Agrupació apunta en la mateixa línia destacant que perquè “aquesta seu sigui plenament entranyable, falten els companys, falten els socis, falta la vida, i això afortunadament espero i desitjo que en un breu espai de temps, en puguem gaudir d’ella al màxim”.