2002-03, la temporada en què el Femení va ser oficial
Aquesta temporada s’han complert 20 anys de la incorporació del FC Barcelona Femení a l’estructura del club com a una secció més. Per commemorar els 20 anys d’aquesta fita històrica, l’Agrupació de Jugadors ha reunit Maria Teresa Andreu, Anabel Junyent i Marisa Quiles, perquè expliquin com van viure aquesta època de canvis al club, però sobretot es mostren convençudes de què, tot i el creixement evident del futbol femení als últims anys, encara queda camí per recórrer i s’ha d’ajudar des de tots els sectors de la societat per tal que la igualtat sigui una realitat.
Impuls de les directives
L’oficialització es va aprovar el 2 de juliol del 2002, durant el mandat de Joan Gaspart com a president, però no hauria estat possible sense la insistència -i no va ser l’única- de Maria Teresa Andreu. Gràcies a la seva constància i poder de convenciment, la Junta Directiva d’aleshores va acordar per unanimitat la integració del femení dins la secció de futbol del club com a categoria no professional. Cal destacar que, uns anys abans, el 1989, la també directiva pionera de la junta de Josep Lluís Núñez Rosa Maria Valls-Taberner ja havia intentat fer aquest pas endavant, però no va tenir el mateix suport que Andreu.
Millores en els entrenaments
Tot i així, després d’aconseguir aquest objectiu tan perseguit, la feina no acabava aquí, ja que les condicions per jugar a futbol en aquell moment no eren les més adequades. Anabel Junyent, jugadora del Barça entre el 1995 i 2003 explica: “En aquella època jugàvem al Barça per amor als colors, per estar amb les col·legues i per jugar a la màxima categoria, però no gaudíem de més privilegis que aquests”. L’entitat blaugrana continuava sent pionera en aquest sentit i, amb Joan Laporta ja com a president a partir del 2003, es van seguir fent passos endavant per satisfer les necessitats que es demanaven des de l’equip femení, com la introducció d’una entrenadora titulada (Natalia Astrain), l’oportunitat d’entrenar a instal·lacions amb unes condicions adequades o la possibilitat de tenir les eines i el material necessari per la pràctica de l’esport. En general, condicions molt bàsiques però que fins aleshores no existien a nivell nacional.
Pel que fa a la part esportiva, la primera temporada de la nova era del Barça, també la primera amb Astrain com a entrenadora, va ser similar a l’anterior. Tot i els bons resultats a la lliga regular, una derrota definitiva a la fase d’ascens va privar les blaugrana de l’ascens a la màxima categoria. Un ascens que la temporada següent (2003-04) sí que es va fer realitat i per primera vegada el Barça va competir a la màxima categoria estatal, la Superlliga. Segons Marisa Quiles, jugadora de l’equip blaugrana, “allà va ser quan vam notar el canvi, tant pel nivell com per les condicions de les jugadores rivals”.