Les pioneres del Femení, amb l’Agrupació a Eindhoven

Des d’aquest dissabte 3 de juny, Eindhoven ja és una localitat històrica per al FC Barcelona. Passades les 6 de la tarda, Alexia Putellas aixecava la segona Lliga de Campions Femenina al cel de la ciutat neerlandesa, després que les blaugrana capgiressin un 0-2 advers en un exercici de coratge, orgull i fe davant el Wolfsburg. Aquest equip ja s’ha fet un nom a la història del Barça, no només per la immensa quantitat de títols que han guanyat en els darrers anys, sinó que també pel com, practicant un futbol de somni i replicant les bases que Johan Cruyff va establir en el seu dia, i sent un exemple per a tota la societat. Però tot això no hauria estat possible sense les pioneres que van començar a lluitar pels drets de les dones de jugar a futbol en una època en què això no estava ben vist.

Les exblaugrana Carme Nieto, Pilar Gazulla i Lolita Ortiz –les tres presents al primer partit de la història del Barça femení– i Merche Romero i Núria Gómez –jugadores a la dècada dels anys 70–, acompanyades de la directora de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona Meritxell Solé, van ser al Philips Stadion animant a les seves successores durant tot el partit, convidades per la pròpia Agrupació, que creia oportú que, degut al seu paper clau en els inicis de la secció femenina, tinguessin l’oportunitat de sentir-se partícips de la gran cita. A més, l’any 2021, quan el Barça va guanyar la seva primera Lliga de Campions a Göteborg, no van poder-hi ser ja que a causa de la pandèmia es va disputar la final a porta tancada. “L’any 2019 també vam ser a Budapest per veure la primera final del Barça, però aquesta vegada ha estat diferent. Hem guanyat amb una remuntada increïble!” –explica Carme Nieto. La pionera blaugrana també remarca la tasca de l’Agrupació en l’organització del viatge: “Estem molt agraïdes a l’Agrupació per convidar-nos a Eindhoven. A més, també hem pogut fer turisme i hem aprofitat tot el cap de setmana. És un viatge que recordarem tota al vida.”.

Les pioneres, igual que tota l’afició culer, van patir durant els 90 minuts, però un cop l’àrbitre va xiular el final, ho van celebrar amb molta efusivitat, sent conscients que una part de tots els trofeus que guanyin sempre serà seva. El guió va ser perfecte. Ambient espectacular a la graderia amb més de 8.000 culers recolzant l’equip, remuntada inèdita en la història blaugrana i resistència de campió per acabar aixecant la segona. I les pioneres gaudint, festejant i amb un orgull que no els cabia dins seu.