“Vaig viure a una habitació habilitada pel Club a la porta 82 del Camp Nou”

Durant el mes de febrer, s’han sumat quatre nous socis a l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona.  Es tracta d’exjugadors que, en algun moment de la seva vida, han vestit la samarreta blaugrana. Ells són Albert Dorca Masó, Lola Ginés Mateos, Sergio Urbano López i Jorge Medina Rams. Aquestes són les seves vivències al món del futbol:

Albert Dorca: El garrotxí va donar les seves passes a l’Escola Pia abans d’incorporar-se a l’equip de la seva ciutat. A la UE Olot va jugar fins a primer any de Juvenil, quan l’equip d’scouting del Barça es va fixar en ell. Tan sols un mes de prova va ser suficient per ser part d’una plantilla on compartia vestuari amb Andrés Iniesta, Víctor Valdés, Joan Verdú o Felipe Sanchón, entre d’altres. Amb 17 anys dinava i sopava a La Masia tot i que, curiosament, vivia dins del Camp Nou: “el Club va habilitar unes habitacions a la porta 82 de l’estadi i allà vaig viure abans de fer els 18”.

Després de dos anys al filial blaugrana, surt cedit al Palamós mentre cursava enginyeria industrial, “va ser un any dur” – recorda. Va arribar al Girona previ pas pel Castelldefels i, en dos anys, passa de jugar de tercera a segona divisió A. Una categoria on ha disputat més de 400 partits entre el conjunt gironí, Saragossa, Racing de Santander i Alcorcón. Va penjar les botes del futbol professional amb 39 anys a la UE Cornellà. Ara, competeix a la Kings League.

Lola Ginés Mateos: De petita va forjar un grup d’amigues a qui els agradava practicar futbol, un fet inusual a la dècada dels 80. El 1982, l’any d’en Naranjito, il·lusionada per l’oportunitat de fer les proves a la Penya Femenina Barcelonista (futur FCB Femení), va ser fitxada amb només 15 anys. “Negrita” era una central intensa i contundent, que a vegades l’anomenaven “la Migueli del Femení”.

Durant dues temporades va jugar al camp municipal de Llefià i als camps de terra annexos del Camp Nou abans de penjar les botes. Recentment, en una sortida amb els seus amics, es va retrobar amb les seves companyes d’equip: “Em trobava a la cua per entrar al lavabo prop d’un monument a Montferri i em vaig creuar amb una persona que duia un polo corporatiu del Barça. En parlar amb ella, em va comentar que estava allà coordinant una excursió amb exfutbolistes del Club. Vaig acabar descobrint que dins de l’autocar estaven assegudes algunes de les meves excompanyes. [...] El destí va actuar”.

Sergio Urbano López: Campió d’Espanya juvenil de seleccions autonòmiques amb la selecció catalana, Sergio era considerat una de les promeses més destacades de la nostra terra. Va compartir vestuari amb jugadors com Gerard Piqué, Paco Montañés o Urko Pardo mentre que, al Barça C, era company de Sergio Busquets, Pedro Rodríguez, Víctor Sánchez i Pau Torres. El seu pas pel segon filial culer va ser efímer, doncs va patir una lesió d’un any i mig que el va allunyar del somni de jugar al primer equip.

Així i tot, va tenir temps d’entrenar a les ordres d’en Pep Guardiola, de qui ja reconeixia les seves virtuts i la projecció de tot el que aconseguiria a posteriori: “a les xerrades ens deia que si fèiem el que deia, el partit es desenvoluparia d’aquesta manera i que el resultat seria aquest. No s’equivocava”. Ara és ell qui s’asseu a la banqueta dirigint dos equips de futbol 7 del Vilassar de Mar.

Jorge Medina Rams: Va néixer a 200 metres del Camp Nou, a l’Hospital de La Maternitat, i el seu sentiment pel Barça no s’ha desfet mai.

Corria l’any 1971, i en aquell moment qualsevol jugador podia demanar fer proves amb el FC Barcelona; només calia enviar una carta al Club. Jorge va tenir la seva oportunitat amb 15 anys, però tot i anar sobrat de qualitat per a ser jugador del base culer, el van cedir a una penya barcelonista perquè era “massa baixet”. Eren altres temps.

Així doncs, va escollir la PB Catalonia. Allà hi va jugar tres temporades abans que el rescatessin per jugar al Juvenil. Jorge, que era un destacat migcampista i extrem dret, va ser forçat a jugar a l’extrem esquerre perquè Jodar, qui ocupava la seva posició preferida, era titular amb les categories inferiors de la selecció espanyola.

El jove Medina era molt hàbil amb les dues cames. Tant és així que l’aleshores entrenador seu, el mític central Paco “Rodri”, no va descobrir quina era la seva cama “bona” fins que el va veure xutar una falta directa a l’escaire... Amb el peu dret. “Pensava que eres esquerrà” – li va dir.