“La nit abans de debutar a la Champions estava malalt”
L’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona té tres nous socis amb relacions molt diferents amb el món del futbol, però tots amb un lligam en comú: han vestit la samarreta del Barça, indiferentment de la categoria i l’edat on l’han vestida. En aquesta ocasió, a l’Agrupació donem la benvinguda a Marta Corredera, Mar Bernal i Francisco Javier “Javito” Peral.
Marta Corredera
Una de les jugadores més importants de la història recent del Barça Femení ja és sòcia de l’Agrupació. Va disputar cinc campanyes exitoses al primer equip on va convertir-se, entre d’altres moltes fites, en peça clau de la consecució de la primera Lliga Femenina blaugrana amb els seus gols.
Va ser part de l’onze inicial del primer partit en competicions europees del Barça Femení i la primera golejadora a la Champions femenina del Club després de dues temporades difícils a Europa: “ho vam passar malament contra el Wolfsburg i l’Arsenal perquè eren infinitament superiors però , d’altra banda, també recordo quan passem per primera vegada de fase. El moment que marco el primer gol a la Champions, la reacció de l’equip i l’alegria de després”. Va marxar amb un palmarès de somni: 4 Lligues, 4 Copes del Rei i 4 Copes Catalunya.
Actualment, és una de les veus autoritzades del futbol femení estatal. Un estatus reforçat per la seva faceta habitual com analista de partits i tertuliana de l’actualitat del Club a diferents platós de televisió.
Francisco Javier “Javito” Peral Periane
L’original de Moraleja (Càceres) mai s’hagués imaginat que el Juvenil del Barça el fitxaria de l’equip del seu poble. Sembla de ciència-ficció, però així va succeir l’any 2001. Un canvi de vida brusc que el va fer dubtar sobre si deixar de perseguir el somni... Durant poc temps. A la seva etapa formativa com a blaugrana va tenir de companys a Messi, Iniesta, o “Pitu”. Amb l’astre argentí, recorda com fa pocs anys “vaig visitar la Ciutat Esportiva i vaig parlar amb ell. Era flipant, continuava sent tímid... Amb tot el que ha aconseguit! Al vestuari, només parlava si el saludàvem”.
L’extrem era un jugador ràpid, vertical i efectiu. Tant, que Raikjaard el convocava habitualment pels partits de Lliga i el mateix cap de setmana jugava amb el Barça Atlètic. El seu debut, però, seria a la Champions: “Eto’o va venir a dir-me “Bueno nene, hoy te toca jugar a tí” i no me’l creia, fins que va aixecar el full de l’entrenador i sortia a l’onze titular. Jo, que havia passar la nit anterior malalt, vomitant, li vaig dir a Raikjaard que estava preparat per a jugar. Una trombosi al genoll va truncar la seva progressió durant prop d’any i mig i va continuar la seva trajectòria a Xipre, Grècia (on és molt reconegut) i equips de segona i tercera divisió espanyola abans de penjar les botes jugant, de nou, on tot va començar: al CP Moraleja.
Mar Bernal
Un viatge de colònies per jugar un torneig amb l’equip del barri, on era l’única noia, va ser el detonant perquè un integrant de l’staff del Barça es fixés amb el joc de la Mar. Fins que aquell home no va parlar amb els seus pares, no es va creure que allò era real.
Així doncs, fitxava per sobresortir també a la lliga femenina de Futbol 7. En aquella etapa als camps de terra del Camp Nou jugava en qualsevol posició; no va ser fins el pas al Futbol 11 quan la seva contundència defensiva la van endarrerir al lateral esquerra. Recorda com els dies on treballaven velocitat i resistència donaven voltes al Camp Nou i es topaven amb jugadors del primer equip com Rivaldo.
Ha viscut grans experiències amb les seves companyes. De fet, encara té relació amb algunes que ara són jugadores del conjunt femení de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona com l’Esther Torrecilla.
