El camí fins a una nova final
El Barça s'enfrontarà a l’Arsenal aquest dissabte 24 de maig en la final de la UEFA Women’s Champions League 2025. Serà la cinquena final europea consecutiva per al Barça Femení, que buscarà aixecar la seva quarta Champions en un moment històric per al Club.
Des de l’Agrupació de Jugadors parlem amb dues exjugadores blaugrana que van tenir un paper clau per a la consolidació de la secció femenina i que viuran aquest partit amb una intensitat especial: Marta Corredera i Olga García.
Amb més de 200 partits, 94 gols i una dècada vestint la samarreta blaugrana (2008-2018), Olga va viure en primera persona el lent però ferm procés de professionalització del futbol femení al club.
«Jo feia molts anys que estava al Club, des que tenia deu anys. I vam viure moments molt complicats. El primer any ens havíem de pagar l’equipació, entrenàvem a l’Hospitalet Nord a les 9 del vespre. Al camp de dalt, que era artificial, però abans que nosaltres entrenaven nens i havíem d’esperar que acabessin per poder trepitjar la gespa. I això que ja érem el Barça, eh!»
Tot i això, l’equip no deixava de créixer. El 2012, l'Olga va marcar el gol que va donar al Barça una Lliga decisiva i, amb ella, el bitllet per debutar a la Champions.
«Va ser un partit a Madrid, vaig fer el gol de la victòria i vam guanyar la Lliga. Va ser un moment de molta satisfacció. Llavors, el nostre objectiu era guanyar la Lliga i després, si podíem fer un bon paper a la Champions, millor. Però estàvem molt lluny. Per nosaltres, jugar la Champions era la guinda del pastís.»
Marta Corredera, va jugar 185 partits i va marcar 48 gols (2010-2015), companya en aquell vestidor, reconeix que recorda més les hores prèvies a aquell partit europeu que no pas el moment de la classificació:
«Crec que no érem conscients de la transcendència que tindria aquell moment.»
Curiosament, aquell primer rival del Barça a la Champions va ser precisament l’Arsenal, un equip amb un títol europeu al palmarès i un nivell molt per sobre de les blaugranes.
«En aquell moment, nosaltres érem amateurs, érem nenes que anàvem a jugar la Champions», diu la Marta. «Allà ens vam trobar amb dones amb un físic increïble. A pesar de la derrota, això ens va obrir els ulls. Vam pensar que allò era el que volíem per nosaltres. I amb el pas dels anys, així ha estat.»
Olga ho recorda amb humilitat:
«Ens va tocar l’Arsenal, que anys enrere havia guanyat una Champions i que tenia jugadores molt top com l’Alex Scott, la Kelly Smith, la Kim Little... I nosaltres sabíem que el nostre objectiu era competir, gaudir i no emportar-nos una golejada molt gran.»
El Barça no va passar de setzens de final (7-0 global), però aquell enfrontament va servir per aprendre.
«Ens vam adonar que estàvem molt lluny del que és l’elit del futbol femení, que hi havia molta feina a fer», diu la Marta. «Havíem de créixer en tots els sentits: físicament, tàcticament, tècnicament…»
L’any següent, l’equip va tenir més recorregut. Corredera va marcar el primer gol del Barça a la Champions Femenina —un gol històric— que, juntament amb un altre de Jelena, va servir per passar de ronda.
«Vaig tenir molta sort! Jo era una noia de la casa i sentia els colors. Per mi va ser molt especial tenir aquest honor, o la sort de poder ser qui va marcar el primer gol del Barça a la Champions. És un record molt especial, m’emociona quan la gent m’ho recorda. No tothom ho pot dir. Només jo! És únic!»
Comparar aquell Barça amb el d’avui és comprovar fins a quin punt s’ha avançat.
«Abans a l’staff hi havia tres o quatre persones. Ara n’hi ha vint», diu Olga. «Físicament també: les jugadores estan molt més preparades, són més atletes, recuperen més ràpidament. I això es nota en la manera de jugar.»
L’arribada de jugadores com Lieke Martens, el 2017, va ser un punt d’inflexió, però tant Olga com Marta coincideixen que l’essència del joc no ha canviat.
«El sistema de joc és el mateix. Sempre hem jugat amb un 4-3-3, tenir la pilota, jugar des del darrere», diu Olga.
«L’essència del Barça sempre ha estat la mateixa. Però ara hi ha més intensitat, més exigència. I això et fa estar sempre alerta», afegeix la Marta.
Ara, des de fora, viuran la final amb il·lusió i amb l’esperança que la copa torni a casa. Tot i això, avisen que l’Arsenal no serà un rival fàcil.
«Si l’Arsenal vol fer un joc travat, aprofitar la que tingui i després tancar-se, pot complicar-se», diu Olga. «Però crec que si el Barça surt com ha de sortir, connectat, no se li hauria de complicar...»
Per a la Marta, el partit té un component personal afegit: ha defensat les dues samarretes.
«Per a mi és especial. El Barça va ser l’equip que em va veure créixer i em va donar l'oportunitat de debutar a la Champions. I l’Arsenal, on realment vaig fer un salt a escala europea. Fitxar per l’Arsenal em va donar molta més visibilitat. Però animaré el Barça. Som d’aquí, volem que guanyin equips del territori, i jo he estat del Barça des de petita. Llavors, si ha de guanyar algú, que sigui el Barça, òbviament.»
