Jordi Ferrón i Abraham Minero són els protagonistes de l’últim capítol de la segona temporada del pòdcast Leyendas Barça al Micrófono, moderat per Juan Manuel Asensi, president de l’Agrupació de Jugadors del FC Barcelona. En aquest episodi, els tres exfutbolistes conversen sobre els valors que es transmeten al Barça més enllà del terreny de joc, l’evolució del futbol femení i altres temes clau del món del futbol. El capítol ja es pot escoltar a Spotify.

Els records de les categories inferiors

Jordi Ferrón recorda que va entrar a les categories inferiors del Barça amb només set anys i en va sortir amb vint. Aquesta etapa formativa, explica, es va combinar amb l’educació rebuda a casa, però destaca que el Club li va inculcar una mentalitat guanyadora que li ha estat de gran ajuda més tard.

Per la seva banda, Abraham Minero, que va estar dues temporades al planter blaugrana, assegura que aquest període va ser determinant, tant esportivament com personalment. Segons ell, els valors que es transmeten al Barça “t’acompanyen tota la vida”.

Quan parlen de la competència interna a les categories inferiors, tots dos coincideixen en la duresa dels finals de temporada, en què sovint la meitat dels companys deixaven l’equip. Tot i això, defensen que aquesta exigència era necessària per treure el millor de cada jugador.

El paper clau dels entrenadors

Abans d’arribar al Barça B, Minero jugava al Sant Andreu com a davanter. Va ser el tècnic ‘Natxo’ González qui el va reconvertir en lateral en un moment en què els laterals amb vocació ofensiva començaven a guanyar protagonisme. Minero considera aquest canvi com un punt d’inflexió en la seva carrera. Més tard, al Barça B, va coincidir amb Luis Enrique, de qui guarda un molt bon record.

Canvis professionals

Minero va defensar els colors de més d’una desena d’equips al llarg de la seva carrera. Del seu pas per l’Eibar, destaca l’esforç del club perquè ell i la seva família s’adaptessin a la ciutat, entenent que així el jugador tindria un millor rendiment sobre el terreny de joc.

La vida després del futbol

Ferrón admet que mai s’havia plantejat entrenar equips femenins fins que va veure com la seva filla entrenava en condicions molt diferents de les que ell havia tingut. Va començar a implicar-se i, amb el temps, va dirigir equips com el femení del RCD Espanyol i el SD Eibar a Primera Divisió. Des del 2023 fins ara, ha estat l’entrenador del INAC Kobe, un dels principals equips femenins del Japó.

En aquest apartat del capítol, també reflexionen sobre l’evolució del futbol femení i sobre la repercussió internacional del model Barça. Ferrón explica que ha hagut d’explicar al Japó la filosofia del Club, però que ha hagut de rebaixar les expectatives perquè, sovint, li exigien que el seu equip jugués com el Barça de Messi.

Minero, que es va retirar el 2022, va decidir prendre’s un temps abans d’engegar nous projectes per dedicar-lo a la família. Actualment, assegura que està treballant en una iniciativa de formació futbolística a Reus, que l’il·lusiona especialment.

Jordi Ferrón

Format a la Masia, va passar per totes les categories inferiors fins a arribar al Barça B. Als 20 anys, després de fer la pretemporada amb el primer equip, va marxar al Rayo Vallecano. Després, va jugar quatre temporades al Reial Saragossa, amb qui va guanyar dues Copes del Rei. L’any 2004 va fitxar per l’Albacete, on va jugar quatre anys més, i el 2008 va tornar a Badalona, on es va retirar després de cinc temporades. També és medallista olímpic als Jocs de Sydney 2000.

Abraham Minero

Nascut a Granollers, va començar a jugar al club de la seva ciutat. Va passar pel Figueres, Peralada, Blanes i Sant Andreu, des d’on va fer el salt al Barça B. Després d’una temporada com a blaugrana, va fitxar pel Reial Saragossa, on va jugar fins al 2017, amb dues cessions al Llevant i l’Eibar. Més tard, va jugar al Nàstic de Tarragona, Racing de Santander, Lleida i va tancar la seva carrera a l’Ebro.