El Barça de Hansi Flick ultima la seva posada a punt abans de l’inici oficial d’una nova temporada. Com és tradició, des de fa molts anys, ho fa durant les intenses setmanes de pretemporada en les quals els equips aprofiten per realitzar gires internacionals, enmig d’acords comercials. Són dies de dobles sessions, de suor i de pissarra, on s'ha de construir la base de tota la temporada. Aquest període de treball culminarà aquest diumenge amb la celebració del Trofeu Joan Gamper, partit de presentació de l'equip davant la seva afició, i que enfrontarà el Barça amb el Como, entrenat per Cesc Fàbregas. Més enllà del resultat, serà la primera oportunitat de veure en acció els nous fitxatges i, sobretot, de descobrir quins joves talents han aconseguit convèncer l'entrenador alemany per formar part de la plantilla del primer equip.

Per entendre la dimensió real d'aquest repte, des de l'Agrupació de Jugadors del FC Barcelona hem reunit tres llegendes blaugrana que, gràcies a una magnífica pretemporada, van fer-se un lloc al primer equip: Julio Salinas, Luis Milla i Ramon Maria Calderé.

Un estiu que ho va canviar tot

Les seves històries ens transporten a una època, la dels anys vuitanta, on el Barça vivia en una convulsió permanent. L'estiu del 1988 va ser-ne el punt àlgid. "Vam arribar a un equip destrossat, que venia del motí de l’Hespèria, per tant, era un conjunt completament nou", recorda Julio Salinas. Aquella crisi institucional va provocar una refundació total de la plantilla, van marxar 14 dels 24 jugadors de l’equip, i al capdavant s'hi va posar Johan Cruyff, que va aterrar amb la intenció de marcar un abans i un després al Club. El xoc cultural va ser immediat i brutal. "Jo venia de l'Atlètic de Madrid, on vèiem jugadors amagar-se al bosc per no haver de córrer, i arribo al Barça i de cop i volta tots els entrenaments són amb pilota, tot rondos, posicions... per mi va ser un canvi increïble", explica Salinas.

Enmig d'aquella revolució, va aparèixer un jove del filial: Luis Milla. Anys abans, havia pres la decisió de deixar casa seva amb un únic somni: ser futbolista professional. Després d'anys de sacrifici i de superar frustracions, va trobar en Cruyff l'entrenador perfecte. "Ell buscava un perfil de futbolista intel·ligent i que fos un jugador tècnic", assegura. En només dues setmanes a Papendal, va convèncer el mite. Les triples sessions d’entrenament diàries, físic, tàctic i partit, ell les recorda com a "divertides". "En el mateix aeroport, em va dir que em quedava al primer equip", explica. El somni començava a fer-se realitat.

Però no tots van tenir un camí tan alineat amb la filosofia del tècnic. El mateix Salinas va haver de lluitar contra els elements. Arribava amb la fama de ser un jugador problemàtic per la seva etapa a l'Atlètic de Madrid en el qual acabava d’aterrar el personatge de Jesús Gil. "El president Núñez, abans de signar, em diu que soc un jugador que no soc estimat aquí, que no em volien", confessa. Per si no n'hi hagués prou, un director d'un diari esportiu el va sentenciar: "Em diu que soc molt dolent i que no em puc comparar amb figures com Maradona i altres llegendes que havien passat pel Barça". Salinas sabia que la seva única resposta era al camp.

Calderé: la força de la insistència

Uns anys abans, el 1984, Ramon Maria Calderé també va haver de lluitar per fer-se un lloc al primer equip. Una gravíssima lesió de genoll el va tenir un any i mig fora de combat. A més, explica com va sentir un directiu del Club sentenciar el seu futur: "'quina pena el Calderé, perquè amb aquestes lesions ja no serà el mateix', recorda. “Ho vaig escoltar i em vaig posar a plorar allà mateix, a la clínica”. Després d’anys de cessions al Valladolid, Alcalà i temporades al filial, Menotti el va fer entrar en dinàmiques de primer equip en alguns moments, quan ja tenia 24 anys. Tot i això, Calderé es frustrava perquè l’entrenador no el deixava jugar en el seu "racó de seguretat". Un dia, en un partit de Lliga contra l’Atlético de Madrid, ell mateix va arribar a canviar-se de posició en ple partit. Aquest acte de rebel·lia, sense saber-ho, li canviaria la vida. A la grada del Calderón hi havia Terry Venables, el futur tècnic del Barça, que va quedar meravellat amb l’actuació d’aquell jove.

L'autenticitat com a clau de l'èxit

Cada jugador va triomfar sent fidel a la seva pròpia essència. Amb honestedat, Salinas reconeix que quan tenia temps lliure, l’aprofitava per desconnectar: "Mai, mai, mai, jo he sigut un desastre en aquest sentit. No he trepitjat un gimnàs en la meva vida". A més, explica que era conscient que no era un jugador "estèticament bonic per veure" i que a ell se'l valoraria "només pels gols". Una naturalesa que va abraçar fins al final.

Aquesta mateixa convicció en un mateix és la que va guiar Calderé. Amb Venables ja com a entrenador del Barça, Calderé es va plantar al seu despatx tot just arribar. "Només li demano que em doni la mateixa oportunitat que als meus companys", li va etzibar. Venables li va assegurar que no calia que es preocupés i, a més, li va encarregar llençar els córners a cama canviada.

Lliçons per al present

Les experiències d'aquests tres mites del barcelonisme es converteixen avui en consells per als joves que afronten el mateix repte.

Per a Julio Salinas, que va aterrar al Camp Nou sentint-se qüestionat pel president i la premsa, la clau de la supervivència és la "confiança en un mateix". Ell aconsella als joves que es mantinguin forts mentalment, sobretot per a les èpoques "fotudes" en què no juguin, recordant que el món del futbol "pot canviar d'un dia a l'altre".

Luis Milla posa l'accent en la importància de "ser disciplinat" i "aprofitar" cada oportunitat. Tot i això, subratlla la necessitat de no oblidar-se de "gaudir" del moment.

Finalment, la lliçó de Ramon Maria Calderé recau en la lluita contra un mateix. Ell, que confessa que va estar a punt de deixar-ho tot, assegura que la clau de l’èxit rau en "insistir, insistir i insistir".

Força Barça