El tercer programa de la tercera temporada del pòdcast Leyendas Barça al Micrófono, conduït per Juan Manuel Asensi, reuneix Joan Verdú i Alberto Aybar en una hora de conversa que alterna memòria, honestedat i la seva visió del futur. Tots dos van créixer a La Masia i, des d’aquesta base comuna, expliquen com les decisions i les lesions han configurat trajectòries diferents però paral·leles. L’episodi ja està disponible a Spotify.

Els primers passos

La xerrada arrenca amb els inicis d’Aybar i Verdú a la pedrera. Aybar explica que en aquella època va coincidir amb Víctor Valdés i Pepe Reina i com els dos porters van haver d’aparcar les diferències, tant pel benefici propi com pel de l’equip. Verdú, que també va coincidir amb ells en algun moment, assegura que “eren molt competitius; acabaven els entrenaments i demanaven que dos o tres jugadors de camp es quedessin per xutar-los pilotes”.

El salt al futbol professional

Verdú explica la decisió d’abandonar el Barça després d’una conversa amb Joan Laporta i Frank Rijkaard: li van recomanar provar sort fora per continuar creixent. El seu pas pel Deportivo amb Caparrós —i, posteriorment, amb altres clubs de Primera— “va anar bé, però va ser difícil”, i afegeix que aquesta transició li va permetre veure futbol des d’altres perspectives: sistemes, cultures i caràcters d’entrenador molt diferents. D’aquelles experiències en treu ara eines per a la seva feina com a entrenador juvenil.

La importància de la paciència

Aybar va deixar el Barça B per fer una ruta per diferents equips de Segona B. El primer va ser el Sabadell, on a la setena jornada es va trencar el genoll. Opina que aquesta aturada va condicionar el seu recorregut: “jo sempre he set realista… si no he escalat en el futbol d’èlit, potser és que no era tan bo, però sé que després de set jornades ja tenia equips interessats en mi”. Malgrat això, destaca que ha trobat la manera de seguir vinculat al futbol i “treballar amb alegria”. En la seva etapa a la Xina, Verdú també va patir una lesió de genoll; explica que es va operar a Barcelona i que quan va tornar, l’equip havia fitxat a Touré Yaya per substituir-lo. Tots dos recorden que una recuperació precipitada pot fer més mal que bé, i citen casos recents com els de Gavi i Ansu Fati.

Després de la retirada: reinventar-se

Avui Verdú entrena el Juvenil del CF Damm i destaca la qualitat de les instal·lacions formatives: “salvant les distàncies, si traiem el Barça i el Girona, en l'àmbit formatiu no n’hi ha cap altra d’igual”. Aybar, per la seva banda, ocupa el càrrec de director esportiu a Sant Vicenç de Montalt. Verdú resumeix la realitat de la majoria d’exjugadors: cal buscar fórmules per continuar vivint del futbol —ell ho ha fet com a entrenador, participant en la Kings League i, puntualment, com a comentarista—.

Actualitat blaugrana

En clau present, Aybar confessa que el Barça l’està sorprenent aquesta temporada; Verdú valora positivament la gestió de Flick: “combina joves amb experiència i hi ha ganes quan surten al camp”. Amb tot, els dos exjugadors lamenten la sortida d’Iñigo Martínez i esperen que el buit no pesi en la defensa de l’equip.

Preguntes i respostes

En l’apartat de preguntes i respostes, un espectador pregunta sobre com podria afectar els futurs jugadors professionals una societat que tendeix a evitar el patiment. Aybar aposta per un equilibri amb els seus fills: “Ni tant ni tan poc”. Verdú diu que al seu fill li repeteix: “Esforçat perquè ningú no et regalarà res en la vida”. Quan se’ls pregunta pel partit més especial —si contra el Madrid o contra l’Espanyol— la resposta és unànime: “jugar contra el Madrid és molt especial”. Verdú, que va haver d’enfrontar-se al Barça en alguna ocasió, afegeix que en determinades èpoques —Guardiola o Luis Enrique— “era patiment i ho arribaves a passar malament al camp”.

Alberto Aybar va estar 13 anys a les categories inferiors del Barça i va debutar amb el primer equip en un amistós contra el Benfica; després va fer carrera a Sabadell, Reus, Terrassa, Benidorm, Alzira, Llagostera i Vilassar abans de penjar les botes.

Joan Verdú, format a la Penya Anguera i a la Masia, va jugar amb el Barça B i en diversos equips de Primera (Deportivo, Espanyol, Betis, Levante) i va tenir experiències a Emirats Àrabs, Itàlia (Fiorentina) i la Xina abans de finalitzar la carrera en clubs com la Montañesa i l’Hospitalet.

Força Barça