En un nou capítol de Leyendas Barça al Micrófono, conduït per Juan Manuel Asensi, Pedro García Delgado i Josep Maria Nogués despleguen una tertúlia plena d’anècdotes i reflexions sobre la seva experiència al món del futbol. Tots dos comparteixen la seva visió sobre com formar jugadors, gestionar clubs i viure el futbol des de dins i fora del camp. El capítol ja està disponible a Spotify.

De jugador a entrenador

L’any següent de penjar les botes, Josep Maria Nogués va començar la seva carrera a les banquetes. “El president del Vilafranca, equip en el qual vaig retirar-me com a jugador, va venir amb tota la directiva a Barcelona per convencrem. Ho va fer tantes vegades, que un dia vaig aparèixer a Vilafranca amb una carpeta, dient-li als meus excompanys que no sabia el que feia, però que treballaríem per ser un equip seriós”, recorda.

Després d’aquesta primera experiència al Vilafranca, Nogués va entrar a formar part de la gestió del futbol base de l’Espanyol, on assegura haver viscut “quatre anys magnífics”.

Pedro i “Pedrito”

Durant la seva etapa al Barça, Pedro García va coincidir amb un jove Pedro Rodríguez, a qui, per evitar confusions, va proposar anomenar “Pedrito”. “Jo era un dels veterans del Barça C i li vaig dir que, per evitar embolics, ell passaria a dir-se Pedrito.” L’any següent, sota les ordres de Guardiola al Barça B i després al primer equip, el sobrenom va quedar-se.

García també va pujar al filial aquell any, en part gràcies a la confiança de Tito Vilanova, amb qui havia coincidit a la Gramenet. Tot i això, una lesió va frenar el seu progrés i, després d’una conversa amb Guardiola, va acabar sortint cedit al Burgos l’últim dia de mercat. “Va ser un dels dies més foscos de la meva etapa al Barça”, reconeix, “però també en guardo grans records: vaig entrenar amb Eto’o, Messi, Zambrotta o Sylvinho”.

Entrenador professional: èxits i aprenentatges

Nogués ha entrenat diversos equips del futbol estatal fins a arribar al primer nivell com a entrenador del Real Betis. Aquella oportunitat li va arribar després d’una gran temporada amb l’Écija Balompié, a Segona B, on va dirigir a Nolito, que després fitxaria pel Barça.

Abans de fer el salt al primer equip del Betis, va entrenar el filial, amb la condició que si mai hi havia un canvi al primer equip, ell seria considerat. “Un dia em van trucar per anar a casa de Lopera, que em va fer confiança, i l’endemà ja entrenava a Primera”, recorda. Tot i el descens, assegura que “entrenar el Betis va ser una experiència indescriptible: la ciutat és preciosa, l’afició molt sana. Una etapa que no oblidaré mai”.

De jugador a president

Pedro García explica que, tot i tenir una carrera modesta, sempre ha pogut viure del futbol. Amb 30 anys, va fitxar per la Montañesa, i després d’una gran temporada, va rebre ofertes de clubs de Segona B. Tot i això, va decidir quedar-se i fer un pas endavant dins del club: “Vaig dir-li al president que m’hi quedava si podia entrar a la junta. Així vaig començar com a director esportiu.”

Amb els anys, i en un context econòmic complicat per la Montañesa, ell i un company van assumir la direcció del club. “Des de llavors hem pujat, ens hem consolidat i no devem diners a ningú”, explica orgullós.

Experiència a l’estranger

Nogués va ser el primer entrenador català en dirigir un equip a Algèria, el Paradou AC, amb qui va aconseguir l’ascens a Primera Divisió. “Hi ha molt talent, sobretot al mig del camp”, assegura. “I els estadis són una bogeria: 30 o 40 mil espectadors amb bengales i un ambient espectacular.”

CF Montañesa — futbol de barri

Una de les grans fortaleses de la Montañesa, segons García, és la seva identitat: “Som un equip de barri, el nostre referent és el Rayo Vallecano. Ull, tenim 1.400 socis! Som el cinquè club de Barcelona, després del Barça, l’Espanyol, el Sant Andreu i l’Europa.”

El club va tenir l’oportunitat de convertir-se en Societat Anònima Esportiva, però els aficionats van rebutjar la proposta i van donar suport total a García. Des de llavors, l’entitat manté una clara vocació social: “El nostre objectiu no és vendre jugadors, sinó oferir una oportunitat i un entorn sa. Quan marxen a clubs grans, ens quedem amb drets de formació, però el més important és veure’ls créixer.”

El poder dels contactes

Durant la seva etapa com a director esportiu, García va aconseguir incorporar jugadors com Sergio García i Joan Verdú, dos jugadors amb trajectòries consolidades a Primera Divisió. “Sincerament, va ser més per amistat que per diners”, admet.

FC Barcelona — lectura tàctica

En la part final de la conversa, Asensi, Nogués i García reflexionen sobre l’actualitat blaugrana. Nogués considera que “el Barça té un problema amb “l’entorn”, que exagera les derrotes”, i destaca el paper dels lesionats en el rendiment de l’equip. Tots dos elogien el nivell de Ferran Torres aquest inici de temporada i coincideixen que “Pedri és el millor del món”.

Pedro García Delgado

Va començar al CD Milán de Santa Coloma i va destacar a la UA Gramenet, on va debutar amb 17 anys. Després de passar pel Barça, el Burgos i el futbol belga, va acabar la seva carrera a la Montañesa, on ha estat jugador, coordinador general, director esportiu i, actualment, president.

Josep Maria Nogués

Es va formar a la Penya Cinc Copes i va passar pel Barça Amateur. Va jugar al Reus, Lloret i Vilafranca, on va començar la seva trajectòria com a entrenador.

Força Barça