Albert Clarà i Lluís Moragues expliquen al Pòdcast ‘Leyendas Barça al Micrófono’ com van viure la seva etapa al FC Barcelona com a futbolistes, les decisions que van prendre estant al Club i la gestió emocional en marxar. La conversa amb Juan M. Asensi ja es troba a Spotify i Youtube.

Albert Clarà va entrar al Barça amb vuit anys, i va passar per totes les categories inferiors del Club fins a arribar al Barça B. En marxar va militar a equips com el Nàstic de Tarragona a Segona B, el Terrassa, el Granollers, el Badalona, el Gramenet i quan ja era veterà pel Sants.

Lluís Moragues va començar a jugar a futbol amb sis anys a l’escola del seu poble, l’Albi (Lleida). Abans d’arribar al Barça, va passar per clubs com l’Artesa i l’Atlètic de Segre. En arribar a Barcelona, es va instal·lar a La Masia on va estar durant tota la seva època de futbol base. En marxar, va decidir posar rumb cap al Mollerussa, el Sabadell i el Tàrrega.

La Masia i el seu impacte

“La Masia és un lloc on aprens valors que et serveixen per a la vida.” destaca Lluis Moragues, que va entrar amb tretze anys. El jugador de Lleida va estar vuit anys vivint a La Masia. Explica que li feia molt de respecte deixar el seu poble, però que finalment va fer el pas i es va acabar adaptant a tots els canvis.

Albert Clarà, que també va arribar al Barça de petit i va passar per totes les categories del Club, va viure una experiència molt diferent. Sent de la ciutat de Barcelona, quan acabava els entrenaments anava a casa per estar amb la família. Tot i que amb els anys es va adonar que no era així, en el moment d’estar al Barça, tenia la percepció que els companys que vivien a La Masia, tenien més opcions d’arribar al primer equip.

Les portes del primer equip

Estar a cavall entre el Barça B i el primer equip no és fàcil, tens dubtes sobre quin pas donar, sobre si quedar-te o acceptar les ofertes de fora. Això li va passar a l’Albert Clarà quan va arribar al filial. El Club comptava amb ell, però a la vegada tenia ofertes de clubs com el Mallorca i l’Hercules i es va trobar en la posició d’haver de decidir si acceptava o no.

El Lluís Moragues per la seva banda, als vint anys va decidir marxar al Mollerussa, però reconeix que és va equivocar perquè “mai pots marxar del Barça si estàs jugant.”

L’impacte emocional dels traspassos

“De vestir de blaugrana amb el 10 a l’esquena, a no anar ni convocat amb el Mollerussa”. És el que li va passar al Lluís Moragues en canviar d’aires, tot per un canvi d’entrenador a mitja temporada. Mentalment, va ser fort, no es va desmoralitzar i finalment va acabar fent uns bons anys abans de posar rumb cap al Sabadell.

Marxar del Barça després de tant de temps és difícil, i quan ho fas, has de ser fort mentalment per acceptar-ho. L'Albert Clarà, que feia catorze anys que estava a la casa, explica que ell no ho va ser. “Futbolísticament, em vaig enfonsar, i vaig anar baixant de categoria.”

Força Barça