Defensar els colors del Barça sempre és un orgull i retrobar-te amb antics companys amb els quals vas compartir unes vivències úniques, i poder participar en les activitats que ofereix l’Agrupació, també ho és. Per això, l’Armando Lozano, el Florencio Hernández, el Joaquim Ferrer, el Joaquin Peñalver, el Jose Manuel Flores, Mario López han volgut formar part de l’Agrupació. La junta directiva ha aprovat recentment les seves sol·licituds.

ARMANDO LOZANO SÁNCHEZ

“El que guardo amb més estima dels anys que vaig estar al Barça competint, són les dues gires amb el primer equip a Àsia i els Estats Units”. L’Armando que va estar tres temporades, del 2009 al 2012, al filial del Barça, recorda amb orgull el que per ell va ser el moment més especial com a blaugrana.

El Motril, el Màlaga B, Los Palacios, un retorn a Málaga, Levante i Cartagena, són els clubs pels que va passar abans d’arribar al Barça. Al marxar, va passar pel Veracruz, pel Córdoba, pel New York Red Bulls, per l’Elche, pel Fuenlabrada i pel Salamanca, on el 2018 va penjar les botes.

Ara, vol formar part de l’Agrupació és per tornar a posar-se la samarreta del Barça i retrobar-se amb antics companys. “Ja no competim al mateix nivell, però estic motivat.” comenta l’Armando.

FLORENCIO ALBERTO HERNÁNDEZ GALMÉS

“Vaig deixar el futbol per viure la vida.” comenta el Florencio, que als 79 anys és escriptor i està culminant el seu cinquè llibre. ‘La pelota, la vida y la pluma’, és el primer llibre que va escriure.

El Florencio era un davanter àgil i vertical. Va començar la seva carrera al Condal, i al Menorca va ser on va destacar. Va estar tres temporades al Barça. En arribar va estar dues setmanes de prova entrenant amb el primer equip i després va passar a formar part del Barça Atlètic. Abans de retirar-se amb 25 anys per diversos problemes musculars, va estar al Levante i al Castellón.

JOAQUIM FERRER SALA

La trajectòria del Joaquim sota pals, va començar al futbol base del CE Banyoles. Al Barça va passar pel Juvenil A i Barça Atlètic. El 1981-82 van aconseguir l’ascens a Segona A, i va anar a la gira americana amb el primer equip, entrenat per l’Udo Latek, però no va disputar cap partit. Amb fitxa del filial, la següent temporada, va jugar alguns patits amistosos amb el primer equip, i va firmar un contracte de cinc anys. El Real Murcia i el Figueres, on hi va estar 11 anys, van ser els seus últims clubs.

“Recordo amb molta emoció els meus primers anys al Barça Atlètic on jugàvem els partits al Camp Nou.” Els entrenaments amb el primer equip del FC Barcelona també els recorda amb molta il·lusió: “Una època única amb figures com Johan Cruyff, Neeskens, Diego Maradona i Bernd Schuster. Va ser un somni fet realitat i una font d’inspiració enorme.” Però el Joaquim no dubta a destacar com a millor moment l’ascens amb el Barça Atlètic a Segona A: “Una experiència inoblidable que sempre portaré amb mi.”

S’ha fet soci de l’Agrupació “perquè és una manera de reconèixer i donar suport i ajudar en moments difícils als exjugadors que han format part de la història del club.” Destaca que és important cuidar-los i mantenir viu el vincle amb aquells que han contribuït a fer gran el Barça. “Formar part de l’Agrupació també em permet sentir-me més a prop d’aquesta història i participar-hi activament.”

JOAQUIN PEÑALVER MARIN

Davant la impossibilitat de quedar-se amb un sol moment del seu pas pel Barça, n’escull dos: el seu fitxatge, i el moment que va jugar contra el Madrid Castilla al seu camp. “Vaig ser titular, amb el ‘10’ a l’esquena. Aquest moment sempre el tindré present.”

Durant tota l’època del futbol base, el Joaquin va estar al Sabadell, i va jugar amb el primer equip a Segona A. L’any 91-92 va fitxar pel Barça, però al tercer partit es va trencar el genoll. En superar la lesió, va tornar al Sabadell i va passar pel Cádiz, i pel San Fernando, abans de tornar una vegada més a Sabadell a Segona B. Amb 27 anys va penjar les botes al Gramenet.

Amb la il·lusió de poder tornar a portar de nou l’escut del Barça, el Joaquin ha passat a formar part de la gran família blaugrana que és l’Agrupació.

JOSE MANUEL “CHICO” FLORES MORENO

El Jose Manuel “Chico”, era central i va passar per la Lliga Espanyola, per la italiana i per l’anglesa.

Les categories inferiors del Cádiz, i el debut a segona divisió van ser els seus primers passos al món del futbol. En arribar, l’any 2008 al Barça B, va tenir d’entrenadors a Pep Guardiola i Tito Vilanova. A més, va tenir l’oportunitat d’entrenar amb jugadors del primer equip com Leo Messi, Iniesta i Víctor Valdés. Amb 19 anys va debutar a primera divisió amb l’Almeria. El Genova (Sèrie A), el Mallorca, el Swansea City (Premier League) amb Laudrup a com entrenador, l’Al-Duhail (Qatar), Granada, Rubin Kazan (Rússia) i Fuenlabrada, equip on va penjar les botes, van ser els clubs per on va passar després de deixar Barcelona. Havent tingut a Guardiola d’entrenador, el “Chico” es va treure el curs. Va començar a entrenar a Fuenlabrada i també ha estat a les banquetes de les categories inferiors de l’Almeria i pel filial masculí i femení.

El “Chico” comenta que els moments més especials de la seva carrera els va passar al Barça. Destaca el que significa estar a la pedrera, i recorda l’ascens amb el Barça de tercera a segona B amb companys com Busquets, Oller, Thiago durant “el primer any d’entrenadors de Pep i Tito.”

MARIO LÓPEZ REVUELTA

“El partit que amb 12 o 13 anys, sent infantils, vam jugar al Camp Nou ple, com a premi per haver guanyat la Copa Catalunya va ser un dels millors moments amb el Barça.” Explica el Mario, que afegeix que va ser abans d’un partit del primer equip contra l’Atlético de Madrid i que “l’afició ens estava animant.” Un altre dels moments més especials que recorda eren els partits entrenaments que el Barça B jugava contra el primer equip “amb jugadors com Saviola.”

El Mario va començar la seva carrera a l’Aleví A del Barça. Va marxar cedit dos anys a la Damm i en tornar al Barça, va anar al filial on va tenir d’entrenador a Van Gaal i a Koeman al Barça C. En marxar definitivament del Club, va estar a l’Oviedo B, a l’Hospitalet, al Mataró i a l’Ibiza.

La casualitat de trobar-se pel carrer amb excompanys, de parlar de futbol, dels records d’aquella època, van donar pas a parlar de l’Agrupació.

Força Barça