Marisa Quiles i Tonyi Muñoz relaten al pòdcast ‘Leyendas Barça al Micrófono’ com van ser els seus començaments al futbol femení del FC Barcelona, com any rere any la premsa anava apostant més per elles i els hi donava visibilitat als diaris, com ho feien per conciliar la feina i el futbol i com es vivia la rivalitat amb l’Espanyol. Com a tancament, acaben parlant del Barça actual, i els consells que els hi donarien a les jugadores joves. La conversa amb el president de l’Agrupació Juan M. Asensi ja es troba a Spotify i Youtube.

Marisa Quiles (23/05/1977, Sabadell) va començar la seva carrera futbolística al Sabadell amb tretze anys, i als divuit va arribar al FC Barcelona. Després de vuit temporades com a blaugrana, va estar dos anys a l’Espanyol abans de retirar-se. Des del 2017 i de la mà de l’Agrupació, la Marisa està a vestint la samarreta del Barça jugant a l’equip femení.

Tonyi Muñoz (13/06/1970, Vilafranca del Penedès), va començar la seva vinculació al futbol femení als vint anys, i la Penya Blaugrana Barcelona va ser el seu primer equip. En desfer-se l’equip, Ramón Carrión i Nuria Llansà van apostar per ella i la van fitxar pel Barça. El primer any va jugar al Barça B i el segon al primer equip, però les lesions li van jugar una mala passada. Del Barça va passar a l’Espanyol, club on va guanyar una lliga i dues copes de la Reina. Fora del futbol de clubs, va formar part de la Selecció Catalana. L’any 2001, mentre continuava jugant, i passant per clubs com el Sabadell, Europa, Vilanova i Vilafranca, es va treure el carnet d’entrenadora i va anar-ho combinant amb el càrrec de coordinadora al Sant Gabriel femení.

Els començaments del femení

En l’època que la Marisa i la Tonyi jugaven, no hi havia una estructura organitzada dins del futbol femení. “Els camps eren de terra, i als clubs hi havia una persona que donava suport al femení amb diners i esforç,” explica la Tonyi que remarca que aquesta era l’estructura.

El Barça, però, ja els hi donava més suport que tots els altres clubs. “Nosaltres tenim l’avantatge, respecte a altres equips, que ja comptàvem amb els vestidors del Camp Nou i amb les equipacions,” comenta la Marisa, que explica que, per entrenar el físic, pujaven i baixaven la rampa de l’antic Camp Nou.

El paper de la premsa en la visibilitat

El derbi era l’únic partit de la temporada on el futbol femení ocupava un espai als diaris. La Tonyi explica que a partir de l’any 91 es va introduir un espai petit als diaris amb els resultats del femení, i que l’any 2000, amb l’arribada de la Superlliga, ja comencen a donar-li més promoció. “Marigol va donar molt boom al FCBarcelona,” explica la Marisa. Amb Ronaldinha al Rayo Vallecano i Marigol al Barça, els diaris parlaven del femení, “però al final eren per casos anecdòtics o per fitxatges puntuals”.  

La conciliació del futbol amb la feina

Els caps de setmana era quan es jugaven els partits amb els clubs, però un cop a l’any anaven una setmana amb la Selecció Catalana a jugar campionats territorials a Madrid, “havíem de demanar permís a la feina,” comenta la Marisa, que mai va tenir cap problema amb el seu cap perquè “era molt culer, i m’ajudava.” La Tonyi tampoc va tenir cap problema, i entre riures comenta que “vaig anar convocada amb la Selecció Espanyola una setmana i al meu superior li agradava el futbol i estava més emocionat que jo“

La rivalitat Barça vs Espanyol

“Fora del camp no hi havia rivalitat,” comenta la Marisa, ja que totes es coneixen de la Selecció Catalana i eren companyes i amigues. “Dins del camp sí que existia rivalitat. Contra l’Espanyol sempre jugaven amb una marxa més.”

Missatge per les joves

El consell de la Marisa per les jugadores joves del Barça és que aprofitin les oportunitats que elles no van tenir. “Actualment, tenen La Masia, preparadors físics pel camp, pel gimnàs, nutricionistes… que ho aprofitin i que es cuidin.” La Tonyi segueix en la mateixa línia que la seva companya i afegeix que “moltes jugadores no són conscients, però potser perquè han tingut una rampa molt fàcil. Amb disset anys jugadores com Carla Julià o Serrajordi ja són titulars, jugant Champions. En canvi, jugadores com Aitana, Pina, han hagut d’aguantar, d’estar a la banqueta… actualment potser no són conscients per la immediatesa amb la que ha passat tot.”

Força Barça