Óscar Álvarez i Javi García destaquen les diferencies entre ser jugador i entrenador al pódcast de l’Agrupació
- label.aria.viber Viber
- label.aria.whatsapp Whatsapp
- label.aria.twitter Twitter
- label.aria.facebook Facebook
- label.aria.messenger Messenger
- label.aria.link label.aria.tick Copia l'enllaç
Óscar Álvarez i Javi García són els protagonistes del nou capítol del pòdcast “Leyendas Barça al Micrófono”, ja disponible a les principals plataformes, on repassen la seva trajectòria al futbol professional, les seves vivències al Barça i l’evolució del joc en una conversa conduïda pel president de l’Agrupació de Jugadors del Club, Juan M. Asensi.
Javi García (Sabadell, 1969) es va formar a la Masia des de ben jove i va destacar com a davanter per la seva velocitat, mobilitat i capacitat per generar perill en els metres finals. Després de progressar per totes les categories inferiors del FC Barcelona, va arribar al Barça Atlètic i va debutar amb el primer equip durant l’etapa del Dream Team. La seva trajectòria professional el va portar posteriorment a defensar els colors de clubs com el Gimnàstic de Tarragona, el Rayo Vallecano, la UE Lleida, el RCD Espanyol, el Terrassa, el CE L’Hospitalet o el Girona, acumulant una àmplia experiència en el futbol professional. Un cop retirat, va iniciar una carrera com a entrenador, dirigint diversos equips del futbol català.
Óscar Álvarez (Barcelona, 1977) es va formar a les categories inferiors del FC Barcelona i va créixer futbolísticament dins l’estructura blaugrana fins a arribar al Barça B i debutar amb el primer equip. Defensa sòlid, amb bona lectura tàctica i gran compromís col·lectiu, va formar part d’una generació de jugadors que van compartir vestidor amb futbolistes com Xavi, Puyol o Luis Enrique. Fill de Quique Costas i germà de Quique Álvarez, el futbol ha estat sempre una part fonamental de la seva vida. Després de la seva etapa al FC Barcelona, va desenvolupar una llarga carrera professional en clubs com el Real Oviedo, el CD Tenerife, el Gimnàstic de Tarragona, l’Orihuela, el Girona, el CE L’Hospitalet o la UE Llagostera. Un cop finalitzada la seva etapa com a jugador, va continuar vinculat al món de l’esport desenvolupant funcions tècniques i formatives.
La rivalitat en els derbis
Un dels temes que sorgeix durant la conversa és la rivalitat entre el Barça i l’Espanyol. Javi García recorda que la tensió competitiva es vivia amb una intensitat especial en els derbis del futbol base, fins i tot més que durant la seva etapa al primer equip. L’exjugador explica que, en aquell Espanyol, hi havia entre sis i set futbolistes que venien de la cantera blaugrana. “Es notava la rivalitat, però entre els futbolistes no; a nivell futbolístic no hi havia cap problema” afirma Javi García. A més, el sabadellenc explica que, quan hi havia actes de patrocinadors, sovint s’ajuntaven amb els jugadors del Barça: “hi havia bon rotllo a nivell social”.
De la gespa a la banqueta
Javi García també compara les responsabilitats d’un futbolista amb les d’un entrenador. “Quan ets jugador et preocupes d’arribar puntual als entrenaments, fer-ho tan bé com puguis i ja està”, assenyala. Per la seva part, Óscar Álvarez considera que dirigir un equip suposa una exigència constant: “Et sents molt responsable. Quan ets entrenador és un patiment diari, les 24 hores, no descanses”.
Un futbol cada vegada més físic
Els dos convidats també analitzen l’evolució del futbol i les diferències entre els jugadors d’abans i els actuals. Óscar Álvarez considera que el físic, la preparació i la velocitat han guanyat un pes decisiu, fins al punt que el component tècnic ha perdut protagonisme amb el pas dels anys.
“Ara els jugadors arriben a dalt pel físic. Són màquines”, afirma, abans de destacar que el perfil més valorat és el del futbolista complet, capaç de rendir de manera notable en totes les facetes del joc. Segons apunta, aquest context pot deixar menys espai per a jugadors amb un talent tècnic diferencial i més hàbils que no encaixen en els paràmetres físics actuals.
Javi García afegeix que la velocitat s’ha convertit en un requisit indispensable, especialment en posicions defensives. “Si et fixes en els centrals de Primera Divisió, tots són molt ràpids”, explica. En comparació amb altres èpoques, sosté que avui un defensa que triga massa a girar-se queda ràpidament penalitzat pel ritme del joc.
- label.aria.viber Viber
- label.aria.whatsapp Whatsapp
- label.aria.twitter Twitter
- label.aria.facebook Facebook
- label.aria.messenger Messenger
- label.aria.link label.aria.tick Copia l'enllaç